Resultats de la cerca

Les referències a aquesta església parroquial són força tardanes, bé que el lloc de Vila-rodona és documentat des del 959, quan Domènec va cedir a la catedral de Barcelona i al bisbe Guillem el lloc de Freixà, per tal d’edificar-hi un castell, i Vila-rodona, amb les seves villes i vilars Tot i que la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona segurament deu tenir els seus orígens en aquests primers segles de repoblament, no se’n tenen notícies directes fins al principi del segle XIII L’any 1205 és consignat entre les signatures d’una venda el capellanus Ville Rotunde , anomenat…

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil…

Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de…

Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse,…

Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona L’edifici, capella i antic convent fou…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet L’any 1093, la muller d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa…

Aquest castell presideix un petit llogaret al nord-oest de Cervera Malgrat la importància de l’edifici actual, no es tenen notícies sobre el castell de l’Aranyó abans del segle XIV L’indret fou conquerit a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell El lloc de l’Aranyó ós documentat ja l’any 1045 1044, en què entre les afrontacions del castell del Llor s’esmenta “ ipsa Parada de ipso Aranno ” El terme de l’Aranyó apareix en la documentació per primera vegada l’any 1120 A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el…