Resultats de la cerca
Es mostren 1555 resultats
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia
Economia i societat al Vallespir. Segles IX-XIV
Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…
Arbolí

Arbolí (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix…
Jafre
Jafre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, l’aigua del qual aprofita a través del rec del Molí.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…
Castell de Toses
Art romànic
Situació Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó V Hurtado L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts Mapa 255M781 Situació…
Castell de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrada que s’alça al centre del sector est del recinte J Giralt El castell de la Maçana és situat al terme homònim, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa La fortificació es dreça dalt d’un cim prop del poble vell de la Maçana, conegut popularment com “el Vilot” Mapa 33-13328 Situació 31TCG249443 Per a accedir-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp, més coneguda com a carretera del Doll, i a 10, 6 km del nucli de Camarasa, havent passat la presa de l’embassament, hi ha la desviació a mà dreta senyalitzada amb el rètol “La Maçana” Per aquesta…
Castell de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de les ruïnes d’aquest important castell que controlava el pas que unia la vall d’Ariet amb la vall de Meià ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, a la carena que separa la vall de Meià de la vall d’Ariet S’hi controlava el pas que unia aquestes dues valls i bona part de la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 Per a anar-hi des d’Artesa de Segre cal prendre la carretera d’Alòs de Balaguer i, en arribar a Baldomar, agafar la pista, senyalitzada “Clua”, que porta a la vall d’Ariet Per aquesta pista s’arriba a l’església de Sant Bartomeu, on es…
Sant Salvador d’Arles
Situació Esvelt campanar de l’església, del final del segle XI o començament del segle XII, gairebé l’únic element genuí d’aquest temple situat en un extrem de l’antic clos murat de la vila ECSA - A Roura L’església de Sant Salvador es troba al sector de tramuntana del nucli urbà de la vila d’Arles, en el traçat de l’antic recinte de muralla El temple és situat vora la confluència del carrer de Sant Salvador, on hi té l’entrada, la placeta d’Avall i el carrer dels Valls de Joan Vilar Per aquest darrer hom travessa la població per la carretera D-115, en direcció a Prats de Molló, passant pel…
Sacramentari gregorià (ms.56)
Art romànic
Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en tinta negra i en…
Partit Republicà Centralista
Partit polític
Partit fundat entre el 1887 i el 1888 per l’expresident de la I República i filòsof krausopositivista Nicolás Salmerón y Alonso.
La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina