Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
Castell de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…
Pont de Sant Jaume (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont situat en una notable cruïlla de comunicacions i que és documentat des de l’any 1131 ECSA - J Bolòs El pont de Sant Jaume és emplaçat damunt l’Isàvena, a l’antic camí que seguia aquesta vall, vers Eroles Es localitza concretament al SE de Roda, a la sortida d’un espadat i d’un evocador meandre que forma el corrent fluvial, i que donà nom a la partida, la Corba Mapa 32-11 251 Situació 31TBG973845 Des de la carretera que segueix l’Isàvena, la visibilitat del pont és nulla Al costat d’un revolt que hi ha molt poc abans d’arribar al trencall de Roda de Ribagorça, venint del S,…
Castell de Graus
Art romànic
La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual,…
motopolo

Partit de motopolo els anys vuitanta
FMG LAS TORTUGAS
Motociclisme
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips de sis jugadors en què els participants, pilotant unes motocicletes especials, han d’impulsar una pilota amb qualsevol part de la moto o del cos (llevat dels braços)
per tal de fer-la entrar a la porteria contrària També conegut com motoball, s’originà a Anglaterra durant la dècada de 1920 Al final de la dècada es creà la Lliga i la Copa Anglesa, on destacaren equips com el Wolverhampton Motor Cycle Football Club o el Coventry MCFC El 1930 s’importà a França i Alemanya, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que es consolidà com a esport, i durant la dècada de 1960 es popularitzà per tot Europa Poc després l’interès decaigué i Anglaterra deixà de practicar-lo, però durant la dècada de 1980 tingué un repunt de popularitat i agafà notorietat…
Els petits moixons enfiladissos
Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’…
El massís del Puigcampana
El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada de tots els…
Gralla de bec vermell
Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
serra de Biscoi
Serra
Alineació muntanyosa (1 164 m), termenal dels municipis d’Ibi, Onil i Alcoi, que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina