Resultats de la cerca

Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb motiu dels molts serveis que n’havia…

Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…

Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…

Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’…

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…

Passà als Rodrigo cognomenats Faus-Escrivà i als Rovira, barons d’Antella i d’Uxiola

Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…

Situació Balma-refugi primitiva que en època alt-medieval fou fortificada, tot formant part de l’estructura primitiva del castell J Aran El castell de Bossòst és situat a tramuntana de la vila, sobre el raval de Sant Ròc, al cim de la roca anomenada Casteràs 1180 m d’altitud L’antic camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació, i el que és millor per a salvar els 400 m de desnivell és pujar el coster des dels horts Història Aquest castell, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu de Casteràs i el riu de Pèira Roja, defensava el territori de Bossòst, de…

Situació A primer terme veiem quatre cambres del mas més proper a la roca del castell de Milany Seguint la carena avall, endevinem les restes de les parets del conjunt de cases que hi ha també en aquesta banda meridional del castell Al fons, després d’una zona de feixes, hom pot veure l’actual casa de Milany J Bolòs Aquestes construccions es troben a la banda meridional de la penya damunt la qual s’aixecava el castell de Milany No n’indiquen el camí, per tal com serveix la referència que hem donat en parlar del castell Restes arqueològiques Es tracta d’una sèrie de restes de…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…