Resultats de la cerca
Es mostren 10105 resultats
Torre del Coll de l’Alba (Tortosa)
Art romànic
Al costat nord-est de la capella de la Mare de Déu del Coll de l’Alba hi ha adossada una torre de planta lleugerament rectangular Aquesta construcció, ben emblanquinada com la resta de l’edifici, fa 6,4 m de llarg per 5,2 m d’ample a l’interior Actualment l’alçada total és de 8 m, si bé segurament en algun moment va ser més alta A la façana est, a 4 m, hi ha la porta original, acabada amb un arc de mig punt A la façana nord hi ha a peu pla una espitllera i, al pis principal, 4 espitlleres més Els angles visibles són fets amb carreus, mentre que la resta de la paret és de maçoneria, amb pedres…
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Història
Militar
Música
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…
vall de Querol
Vista aèria de la vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó
(o riu de Querol
), afluent per la dreta del Segre.
S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters, s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira La població és regressiva i es…
Verona
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…
Casa forta de Tivenys
Art romànic
El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…
Sant Sadurní de Biescas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat sud-est, amb un campanar d’espadanya aixecat sobre el mur sud, fet no gaire freqüent ECSA - F Parra L’antiga església parroquial de Sant Sadurní és situada al cementiri de Biescas de Bardaixí, a l’entrada del poble Ha estat restaurada recentment Mapa 31-10 212 Situació 31TBG878996 S’arriba a Biescas per un trencall que surt a mà esquerra de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, entre els quilòmetres 2 i 3 Església És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit…
Santa Maria de les Omedes (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, on s’evidencia un excessiu rejuntat de morter de calç en el parament, resultat d’una restauració recent ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas de les Omedes, que es troba al peu de la pista que de Vilanova de l’Aguda porta al cap de la Vall, a la parròquia de l’Aguda JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG560428 Història Hom no té notícies documentals d’aquesta capella de la parròquia de l’Aguda En procedeix una imatge de la Mare de Déu dipositada actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya JTB Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb…
Sant Martí de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…
Sant Corneli d’Antigues Altes (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Aquesta església és en una zona gairebé desèrtica i despoblada, bastant enlairada, situada entre les rases de Marsinyac i d’Antigues, que rep el nom de la contrada Mapa 292M781 Situació 31TCG867538 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga, des de Solsona, hi ha un trencant a banda i banda El de la dreta porta a Sorba l’altre va a can Feliu Aquest, amb poc més d’1 km, porta a la casa esmentada Des d’aquí, la ruta ja es fa més difícil de seguir Normalment, sempre s’ha d’anar 2 km en direcció a tramuntana per camins poc fressats Un cop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina