Resultats de la cerca

L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…

Situació La vella església de Santa Maria es dreça al bellmig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de…

Situació Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants ECSA - Rambol Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist Mapa 35-10 216 Situació 31TCG911879 A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist Víllec és al peu d’…

Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…

L’edifici És un edifici que arquitectònicament mostra una gran puresa de línies, tot i que ha sofert modificacions L’obra romànica consta d’una nau, reforçada amb un arc toral i amb la coberta sobrealçada, coronada per un absis recuperat durant les obres de restauració —ja que havia quedat amagat per la construcció d’una sagristia—, el qual s’obre amb un arc preabsidal L’interior rep la llum per diverses finestres, algunes de les quals són d’arc de mig punt i de doble esqueixada La del frontis, a ponent, és d’estructura geminada, amb una columna cilíndrica que aguanta, des del collarí…

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de…

Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura…

Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí Ocupada Roma…

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…

La finalitat que li atribuí Richelieu fou de regular la llengua francesa, i així li encarregà la redacció d’un diccionari i d’una gramàtica, a més d’una retòrica i d’una poètica El diccionari fou publicat el 1694, i posteriorment ha estat objecte de diverses edicions i ampliacions la gramàtica no fou publicada fins el 1933 Un altre dels seus primers treballs fou Sentiments de l’Académie française sur Le Cid 1637, definició dels acadèmics sobre l’obra de Corneille, que escriviren a petició de Richelieu El 1672, Lluís XIV s’erigí en protector de l’acadèmia i li féu donació d’una sala del Louvre…