Resultats de la cerca

Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial Els anys…

Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la seva…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers…

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998…

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l’editorial Planeta i on s’establí fins a l’any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l’anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta i setanta, un fenomen que es caracteritzà per la difusió de joves autors llatinoamericans Cortázar, Vargas Llosa, Garcia Márquez, etc que saltaren a la fama internacional Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las…

Soci de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Puigmal i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta i seixanta feu activitats al massís del Garraf, al Perelló i als ports de Tortosa, o de Beseit Participà en la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i descobrí, amb M Ubach, el pou de les Perles 1963, de 210 m, que durant més de quinze anys fou el rècord català de profunditat Al Garraf, descobrí l’avenc que porta el seu nom S’especialitzà en topografia i fotografia subterrànies Participà en…

Pioner d’aquesta pràctica esportiva a Catalunya, començà a córrer el 1956 després de fabricar-se ell mateix el vehicle, al qual afegí motor i transmissions de motocicleta Disputà i guanyà quasi totes les curses de l’època, de les quals destacaren les victòries al circuit urbà de la Diagonal de Barcelona 1960 i Montjuïc 1963 Al final dels anys seixanta, collaborà amb Miquel Tàpies en el desenvolupament dels xassís MTK i, més tard, del motor Arisco, el primer produït en sèrie a l’Estat, que fou decisiu en el desenvolupament del kàrting a Catalunya Amb MTK-Arisco guanyà tres…

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera edició del…