Resultats de la cerca

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i…

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…

Inicià el seu treball els anys seixanta Entre el 1968 i el 1980, la seva obra es formalitzà en objectes i imatges seriats que es basen en el concepte de plagi, la creativitat de la còpia i l’apropiació d’elements de la vida quotidiana, com a crítica al món de l’art i de la cultura L’any 1980, a conseqüència d’aquest treball crític, obrí una botiga de records i curiositats a Düsseldorf L’any 1990 es reincorporà al món de l’art, i qüestionà la iniquitat de les imatges, dels valors culturals i de la producció massiva Durant aquesta dècada, mantingué l’actualitat del moviment de performances dels…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Fou fundat a Oxford al principi de la dècada del 1990 per Thom Yhorke cantant, Ed O'Brien guitarrista, Colin Greenwood baixista, Phil Selway bateria i Johnny Greenwood guitarrista i teclista Debutà el 1993 amb Pablo Honey , un treball discret que no anticipava la rellevància que adquiriria només quatre anys després el 1995 The Bends ja apuntava la qualitat del grup amb Ok Computer , considerat un dels discs de rock més importants sorgits a Anglaterra als anys noranta L’habilitat per sintetitzar els patrons clàssics del rock amb l’aportació oferta per la música electrònica a la meitat dels…

Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del…

S'ordenà de sacerdot el 1953 El seu primer llibre poètic publicat fou Muga beroak ‘Límits càlids’, 1973, que recull en la primera part poemes dels anys cinquanta en la segona un conjunt titulat Mindura gaur ‘El sofriment avui’, amb què es donà a conèixer el 1966, i en la tercera part, Hondarrean idaltzia ‘Escrit a la sorra’, la darrera producció posterior fins els primers anys setanta En aquest recull es manifesta una evolució, des de poemes inspirats en els clàssics fins a un simbolisme tellúric terra, aigua, foc, són elements que configuraran aquesta simbologia El segon recull…

Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College actualment Universitat de Cúmbria, del qual fou directora Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura Aprengué esperanto el 1949 Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte 1955, Cent ĝojkantoj ‘Cent cants de joia’, 1957 i Eroj ‘Bocins’, 1959 El volum Virino ĉe landlimo ‘Dones a la frontera’, 1959 aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj ‘Dotze peuets’, 1964 i Okuloj ‘Ulls’, 1967 Posteriorment publicà la…

A partir del 1947 treballà com a pianista en night-clubs i estudis de gravació El 1956 escriví part de la música per a l’obra teatral Orfeo do Carnaval , portada al cinema per Marcel Camus el 1959 amb el títol d' Orfeus noir El 1958, el llavors desconegut João Gilberto gravà cançons de Jobim, especialment Chega da saudade , títol que assenyalà l’inici de l’estil bossa nova El 1962, Stan Getz, amb el seu disc Jazz Samba , fou el primer dels músics de jazz que començaren a gravar temes de Jobim i a adoptar la textura de la bossa nova Durant els anys seixanta i la primera part dels …

Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal…