Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
Christoph Heinrich Förster
Música
Compositor alemany.
Inicià els seus estudis musicals a Bad Bibra i alguns anys més tard, a Weissenfels, aprengué composició i la tècnica del baix continu amb Johann David Heinichen Posteriorment fou alumne de Georg Friedrich Kauffmann a Merseburg, on el 1717 fou nomenat violinista i konzertmeister de la cort El 1723 viatjà a Praga i conegué compositors tan importants com JJ Fux, A Caldara i FB Conti Nomenat vicemestre de capella a Rudolstadt el 1743, el 1745, poc abans de morir, hi ocupà el càrrec de mestre de capella Förster fou respectat al seu temps sobretot com a compositor de cantates…
Giovanni Sgambati
Música
Compositor, pianista i director italià.
Començà la seva educació musical amb A Barbieri Tocà el piano en públic per primera vegada quan tan sols tenia sis anys, i poc després feu els primers intents com a compositor Orfe de pare a vuit anys, es traslladà amb la seva mare a Trevi, on continuà els estudis de piano amb C Natalucci, fins que el 1860 tornà a Roma i hi portà a terme una important tasca concertística Dos anys després es convertí en alumne i protegit de F Liszt, que l’animà a conèixer i, posteriorment, a difondre la música simfònica europea Així, dirigí la primera representació italiana de la Tercera simfonia…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus visuradors testimoniaren "…
Paul Joseph Guillaume Hillemacher
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb M Bazin El 1873 obtingué la segona plaça al Premi de Roma, que guanyà el 1876 amb l’escena lírica Judith Com a compositor treballà estretament amb el seu germà Lucien Joseph Édouard 1860-1909, alumne J Massenet al conservatori, que quedà segon al Premi de Roma de Composició del 1879 i primer el 1880 amb l’escena lírica Fingal La collaboració entre tots dos germans era tan intensa que a partir del 1881 firmaren les seves obres amb el psedònim de Paul-Lucien Hillemacher, sense que es pugui esbrinar quina és la feina de l’un i de l’altre Les…
Hariclea Darclée
Música
Nom amb què és coneguda la soprano romanesa Hariclea Haricly.
Inicià els estudis musicals a Bucarest i posteriorment els amplià a París amb JB Fauré El 1888 debutà amb Faust a la capital francesa, i l’any següent hi interpretà Roméo et Juliette de Ch Gounod El 1890 cantà per primera vegada a la Scala de Milà, on debutà amb Le Cid , de J Massenet, i a partir de llavors inicià una carrera brillant que la dugué als teatres de les més importants ciutats europees, incloent-hi Barcelona, com també a Buenos Aires i Nova York L’amplitud de coloratura de la seva veu li permeté abordar tant els papers del repertori líric com els més durs de les òperes de Verdi, i…
Eduardo Sainz de la Maza
Música
Compositor i guitarrista castellà.
Germà de Regino Sainz de la Maza Rebé les primeres nocions musicals a Burgos, i el 1913 inicià a Madrid els estudis de guitarra amb D Fortea, que compaginà amb els de violoncel El 1916 es traslladà a Barcelona i continuà l’estudi de la guitarra amb M Llobet Aviat feu els primers concerts d’aquest instrument, però durant els anys vint i trenta es dedicà professionalment al violoncel Entre el 1928 i el 1933 estudià composició amb E Morera, disciplina a la qual es dedicà de ple després de la Guerra Civil, juntament amb l’ensenyament privat de la guitarra, instrument per al qual compongué obres…
marmota

Marmota (Marmota marmota)
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que atenyen uns 60 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua.
El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta del segle XX,…
Estel Polar
Astronomia
Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan…
Ausa
Historiografia catalana
Revista del Patronat d’Estudis Osonencs, creada el 1952, dedicada preferentment a temes històrics vigatans, que es publica encara regularment.
De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i…
Daniil Borisovic Šafran
Música
Violoncel·lista rus.
Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncellista de la Filharmònica de Leningrad Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor, que li dedicà el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina