Resultats de la cerca

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta

Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…

Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i Reflexions…

El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes

Església parroquial que centra el nucli antic dePremiàdeDalt L’església actual es va reconstruir entorn el 1588, dins un estil gòtic tardà, amb una nau amb capelles laterals, absis poligonal i campanar quadrat decorat amb gàrgoles No queda res evident de l’edifici o els edificis que el van precedir El lloc dePremià a la vila de Primiliano és documentat des del 927, i l’església ho és des del 966, quan el comte Borrell va cedir un alou de la seva demarcació a la catedral…

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

Fundat el 1950, disposa d’equips que participen en competicions d’àmbit català i estatal Entre els anys 1990 i 1995 l’equip absolut guanyà un Campionat de Catalunya i fou subcampió d’Espanya Disposa d’escola de tennis i equips de competició en diverses categories Alguns dels seus jugadors més destacats són Tomàs Carbonell, Jordi Burillo, David de Miguel o Albert Ramos També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de deu pistes de tennis de terra batuda, una de tennis ràpid, tres de pàdel, dues d’esquaix, dos frontons i un gimnàs