Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
Josep Amich i Bert
Cinematografia
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, cineasta i periodista, que utilitzà el pseudònim d’Amichatis.
Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables i dirigí el diari radical Renovación 1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As 1921, España Teatral Cinematográfica 1921-22, Información cinematográfica 1922-36, Popular Film 1926-37, El Público 1927, Films Selectos 1930-37 i Espectáculo 1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la…
, ,
Antoni Tramullas
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de…
Buenaventura Durruti Domínguez
Història
Política
Dirigent anarquista castellà.
Mecànic, inicià l’activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos 1912 Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l’exèrcit, s’exilià a França De tornada, s’adherí a la CNT detingut, fugí de l’hospital militar de Burgos cap a París En retornar, conegué Manuel Buenacasa a Sant Sebastià i participà en la creació del grup anarquista ‘Los justicieros’ Fugí cap a Barcelona en ésser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacionà amb Francisco Ascaso Abadía Ja a Barcelona, formà, amb Suberviela, Torres Escartín i Ascaso, el grup anarquista “Crisol” 1922, que es convertí després en…
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
Movimiento de Liberación Comunista
Partit polític
Organització constituïda al maig de 1977 per la fusió de la Unión Comunista de Liberación, Germania Socialista, Insurrección, Lucha Obrera i Organización Comunista en el Congrés Constituent de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria (1976).
També integrà el Grupo Comunista Revolucionario Edità Lucha Obrera i Debate Comunista Es dissolgué a finals de 1978
Air France
Aeronàutica
Companyia francesa d’aviació creada el 1933, com a conseqüència de la unió de les companyies aèries més importants llavors en funcionament: Société Générale des Transports Aériens, Air Union, Air Orient, Compagnie Internationale de Navigation Aérienne i Compagnie Générale Aéropostale.
L’any 1946 s’hi uniren també Air Bleu i Air Afrique Des del 1948, Air France és una companyia d’economia mixta, per tal com l’estat, el principal accionista, cedí el 30% de les seves accions a particulars i a diverses collectivitats públiques És la tercera companyia mundial pel nombre de passatgers/km, amb 11 milions de passatgers transportats i 300000 tones de mercaderies Enllaça els cinc continents A París té un servei metropolità, que assegura cada nit el servei postal amb 16 ciutats de províncies Té línies subsòniques i supersòniques Concorde Participa en la cadena hotelera Meridien L’…
Lliga Regionalista
Míting a Tarragona de Francesc Cambó, un dels màxims representants de la Lliga Regionalista
© Fototeca.cat
Història
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Les transformacions de la producció industrial al País Valencià

Taller metal·lúrgic reconvertit en fàbrica de municions, Alboraia, s.d.
Col·l. part. / G.C.
Al País Valencià la Guerra Civil va afectar de manera molt desigual les distintes branques de la indústria Hi hagué unes indústries que estigueren deprimides, mentre que d’altres experimentaren una recuperació respecte de la crisi dels anys trenta i, fins i tot, en el cas de les fàbriques d’armament, una etapa expansiva Quan va començar la Guerra pel juliol del 1936, les indústries tradicionals valencianes tenien problemes de mercat i patien les conseqüències de les activitats del moviment obrer Els grans projectes empresarials —Unión Naval de Levante, Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina