Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Antoni Guiu i Roquer
Música
Organista i compositor català.
A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà…
Juan Moreno Polo
Música
Compositor i organista aragonès.
A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de Tortosa…
Tomás de Iriarte
Música
Escriptor canari.
Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…
Manoll
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Ajuntament de Sueca (Ribera del Xúquer) al març del 1979, de la qual tan sols aparegué un número.
La publicació, coordinada des de l’Arxiu Municipal de Sueca i en la qual escriviren investigadors i erudits vinculats a aquest arxiu, tenia el subtítol de Quaderns d’història i cultura Deixà d’editar-se quan la nova corporació local sorgida de les eleccions municipals democràtiques de l’1 d’abril de 1979 enllestí una nova publicació Quaderns de Sueca En l’únic número aparegut de Manoll hi collaboraren autors com ara Antoni Furió “Lluís Boil contra els Vilaraguts un procés a la València del segle XV”, Andrés de Sales Ferri “Datos para la Historia de Sueca en el 1500”, Francesc Giner “El…
Marià Galindo i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Fill del militar carlí Josep Galindo i Vidiella, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Saragossa i més tard ocupà el càrrec d’arxiver municipal de Tortosa Publicà diversos treballs centrats en aquesta ciutat Datos históricos entresacados del libro de acuerdos y deliberaciones del consejo de la ciudad de Tortosa del año 1598 1912, Guerra civil en Tortosa y su comarca en los años 1461 a 1466 1913, La Revolució de Tortosa de l’any 1640 escrita per un curiós averiguador 1915, Visitas de reyes a Tortosa en los siglos XIV y XV 1915 i El Real Monasterio de Santa…
Gabriel Fiol i Mateu
Historiografia catalana
Historiador.
Ha centrat la seva investigació en la història local i la toponímia de Mancor de la Vall També ha collaborat en l’elaboració d’una bibliografia d’Inca, a més d’algun estudi sobre art i arquitectura islàmics a la comarca Entre les seves obres destaquen Arte árabe en Mallorca 1948, Mancor del Valle 50 años de vida municipal 1925-1975 1975, Mancor de la Vall carrers i places 1981, Aproximació a la bibliografia d’Inca Inca 1974-1980 1980, Mancor de la Vall imatges del passat 1986, Monografia de l’església de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall 1988, “Transcripció literal d’alguns documents…
Agnes Baltsa
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en la cèlebre…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J…
Associació Musical de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1888 per al cultiu i foment de la música en totes les seves manifestacions.
El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’…