Resultats de la cerca
Es mostren 10008 resultats
Castell de Montferrer (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell L’ardiaca Guillem…
Sant Martí de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Edifici malmès i embardissat situat al costat del cementiri ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del cementiri, situat a la part alta del poble Berén és a uns 7 km de Noves de Segre, per una pista que segueix el fons de la vall i va fins a Argestues Mapa 34–11253 Situació 31TCG610866 El poble de Berén és situat a la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Pallerols JAA Història La parròquia de Berhen és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1030 hi ha documentada la donació d’unes terres situades “ in comitatum Orgello, in…
Mare de Déu d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…
Sant Vicenç de Camós
Art romànic
Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…
Sant Julià d’Espui (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar ECSA - A Roig L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH347024 Història La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’ Espui , i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “ castrum Podii Capdele cum…
Castell d’Estorm (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Restes de la torre, molt malmesa i envoltada d’un recinte emmurallat que ocupava tot el cim del turó on es dreça el castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al costat i damunt del poble d’Estorm, en una roca prominent des d’on hi ha una bona panoràmica sobre la Noguera Pallaresa i sobre la vall del poble de Moror Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Cal agafar la carretera que va a la Guàrdia de Noguera i continuar endavant en direcció a Moror i Alsamora Abans d’arribar a Moror, a mà dreta surt una pista que hi porta El castell és situat a la part alta del poble JBM-…
Santa Bàrbara de Sensui, abans Santa Maria (Salàs de Pallars)
Art romànic
Situació Vista de llevant amb l’absis i les capelles laterals que formen el petit creuer ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Bàrbara és a l’extrem de ponent del petit poble abandonat de Sensui, a uns 3 km de Salàs de Pallars, i a 500 m de la pista que va de Salàs a Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG290780 Història La vila de Sensui és documentada des de l’any 840, en què fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera En el document la vila de Cinzobi apareix delimitada entre els castells de Toralla i Salàs, prop del riu d’Erte ara de Solà La vila i l’església de Sensui…
Sant Miquel del Pui o de Segur (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Interior de l’absis, d’aquest temple, convertit en una ruïna consolidada gràcies a una restauració recent ECSA - JA Corbella L’església de Sant Miquel, recentment restaurada, és situada al cim d’un petit turó que domina la riba esquerra del riu Flamicell, a uns 2 km a ponent de la Pobla de Segur, des d’on s’arriba per una carretera que segueix el marge esquerre del Flamicell JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG314815 Història Aquesta església fou el temple parroquial del primitiu emplaçament de la Pobla de Segur, anomenat simplement Segur Els primers esments coneguts del lloc de Segur…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…
El convent de Santa Caterina de Barcelona
Art romànic
De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…