Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Via Catalana cap a la Independència

Aspecte de la Via Catalana a la façana marítima de Barcelona
Assemblea.cat
Cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana que tingué lloc l’Onze de Setembre de 2013 per reivindicar la independència de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretengué visualitzar l’existència d’una gran massa social de la població catalana favorable a la secessió d’Espanya Vinculada a aquesta reivindicació principal, l’ANC reclamà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant el 2014 En la iniciativa, l’ANC tingué també una important collaboració d’altres entitats, com Òmnium Cultural Precedents La Via Catalana s’inspirà en la cadena humana dels països bàltics del 23 d’agost de 1989, en què participaren entre un milió i un milió i mig de persones i que al llarg d’uns 600 km uní les capitals dels actuals estats…
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…
Joan Baptista Basset i Ramos

Retrat al·legòric de Joan Baptista Basset i Ramos, obra de Manuel Boix
Història
Militar
Militar, fill de l’escultor i també daurador de retaules i d’imatges Joan Basset i d’Esperança Ramos.
Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…
Sant Julià (Sant Mori)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, avui convertida en magatzem Hom pot veure’n la capçalera, precedida per un arc ultrapassat, posteriorment reformat F Tur A mig quilòmetre escàs vers migdia del poble de Sant Mori hi ha el Mas Sala, que té actualment afegides les restes de l’església pre-romànica de Sant Julià, també anomenada Sant Julià del Mas Sala Els vestigis d’aquest temple són utlitzats actualment com a magatzem o pallissa Mapa 296M781 Situació 31TDG993665 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta a Sant Mori des de la que va d’Orriols, a la N-II, fins a l’Escala El Mas…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Sant Joan de Fàbregues (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau ben orientada a llevant i rematada per una bonica capçalera trevolada G Orriols L’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues es troba al migdia del seu terme, a 830 m d’altitud, arran de cinglera, situada a cavall de la zona del Collsacabra i de les Guilleries Hom hi té un fàcil accés gràcies al nou camí que la uneix al poble de Rupit i que continua fins al mas del Pendís baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Castell de Farners (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Vista aèria del castell, un dels més ben conservats de la comarca TAVISA Situació Aquest castell, situat al cim d’un turó des d’on s’albira part de la plana de la Selva, és a prop de la via de comunicació que anava de Santa Coloma de Farners vers Sant Hilari i la Plana de Vic Des de Santa Coloma de Farners cal agafar la carretera de Sant Hilari abans, però, de sortir de la població cal desviar-se a l’esquerra per un passeig Hem de passar un petit pont i seguir una pista de terra uns 5 km fins a arribar a l’ermita de Farners i al peu del castell Mapa L38-13333 Situació 31TDG695345…
Santa Anna, abans Santa Maria, de Cortscastell (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Senzill edifici d’una nau amb absis, ampliat pel costat de ponent ECSA - A Roig Aquesta capella havia estat l’antiga església parroquial del lloc de Cortscastell, del qual avui tan sols queda una sola casa habitada L’església s’alça una mica apartada de les cases del poble, damunt una petita elevació del terreny Mapa 33-11252 Situació 31TCG374875 Per a accedir-hi se segueix la carretera de Bretui a Peramea fins que, a 1 km, surt, a la dreta, una pista de terra que després d’un curt recorregut porta fins al lloc de Cortscastell JMaM Història El topònim de Cortscastell, segons…
Sant Julià de Cosp o de Cortines (les Llosses)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des de llevant, enmig d’un paisatge totalment accidentat M Anglada L’església de Sant Julià de Cosp és una de les més ben situades de la comarca Es troba a l’apèndix nord-oriental del terme, entre uns cingles punxeguts i a la meitat de la costa d’una de les estribacions inferiors de la serra del Catllaràs, força enlairada respecte a la vall del Merdançol, que neix en aquestes contrades Mapa 255M781 Situació 31TDG163711 Hom hi pot accedir per la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà Després del punt quilomètric 8, cal trencar a mà esquerra com si…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu…