Resultats de la cerca
Es mostren 1982 resultats
Robert Elisabeth Stolz
Música
Compositor i director austríac.
Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les…
Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Medicina
Entitat creada al segle XV dedicada a fins benèfics, especialment al manteniment de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona.
Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de…
Núria Prims
Cinematografia
Actriu.
Debutà en el cinema el 1995 amb Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…
Institució Patxot
Institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de…
vall de Baztan
Comarca del N de la comunitat autònoma de Navarra, al País Basc.
És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li encarregà la…
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…
Anales de la Corona de Aragón

Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)
Història
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.
Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona…
Eduard Pons i Prades
Literatura
Escriptor i historiador.
Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…
Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu
Art romànic
La parròquia d’Esterri apareix documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’Stirri , sense especificar-se l’advocació Dins l’organització eclesiàstica de la Vall d’Àneu, la parròquia d’Esterri era el centre del deganat d’Àneu, almenys això és el que es desprèn de les referències documentals dels segles XVI i XVII, època en la qual fou construïda l’església actual, que substituí l’antiga església parroquial, actualment convertida en capella del cementiri i en estat ruïnós La història de l’església parroquial d’Esterri és força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina