Resultats de la cerca
Es mostren 7696 resultats
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera explícita la…
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o…
Lluís Revert i Torrellas

Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…
Caprabo

Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el 1959 per les famílies Carbó, Prat i Botet Fins a la dècada dels noranta s’expandí gradualment per tot el territori català, i posteriorment a la resta de l’Estat espanyol El 1992 creà la pròpia marca de productes i el 1995 inaugurà la primera estació de servei per a carburants a preus més baixos Des del 2001 disposa d’un servei d’encàrrecs en línia i el 2003 adquirí la cadena de supermercats Alcosto El mateix any la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona entrà com a accionista de l’empresa Els primers anys del segle XXI era la tercera empresa a l’Estat …
Albert Martorell Otzet
Futbol
Porter de futbol i dirigent esportiu.
S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana…
Estrasburg condemna Espanya per violació dels drets humans
El Tribunal Europeu dels Drets Humans condemna l’Estat espanyol per haver violat el Conveni Europeu dels Drets Humans l’any 1984, en una operació en què els Mossos d’Esquadra van detenir 6 membres de la secta Ceis Segons el Tribunal, els membres de la secta arrestats van ser sotmesos contra la seva voluntat a un tractament psicològic durant deu dies en un hotel de Corbera de Llobregat La sentència obliga l’Estat espanyol a indemnitzar amb 250000 pessetes cadascun dels afectats, a més de cobrir les despeses judicials, però no afecta la pena de 10 anys de presó…
Griselda Pascual i Xufré

Griselda Pascual i Xufré
© Arx. Família Pascual
Matemàtiques
Matemàtica.
Filla del pintor i músic Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996…
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina