Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
Patrick Modiano

Patrick Modiano
© FNAC
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau fou determinant en l’impuls de la seva carrera literària Des de…
Jacques Le Goff
Historiografia
Historiador francès.
Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977 Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…
la Locomotora Negra
Música
Grup de jazz català de caràcter amateur format l’any 1971.
Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson,…
,
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…
Georges Claustres
Historiografia catalana
Músic i arqueòleg professional.
Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves…
Paco Poch
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90, José Luis…
Tallers Nacionals
Història
Entitat de producció creada a París pel govern provisional revolucionari (febrer del 1848), que s’inspirà, bé que desvirtuant-les, en les idees socials de Louis Blanc.
Per tal de combatre la crisi social i econòmica, els obrers en desocupació forçosa foren collocats en obres públiques, però llur treball, mal organitzat, no fou rendible i llur nombre passà dels 10000 inicials a més de 100000, la qual cosa provocà un augment insostenible de les despeses La seva dissolució juny ocasionà violents aldarulls
cinema francès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a l’Estat francès.
Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès…
fauvisme
Art
Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908.
Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es…
Anna Cabré i Pla
Geògrafa.
Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina