Resultats de la cerca
Es mostren 1602 resultats
Sevilla

La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament…
Campins

Campins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada per turons de relleu suau.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…
Camós

Camós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al S del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Marçal de Baix (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Fracassat monestir benedictí i una de les esglésies romàniques arquitectònicament més reeixides del Vallès Oriental M Anglada L’església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada de Sant Marçal de Baix, voltada d’una concentració de masos prop del poble de Mosqueroles, era en un lloc planer a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TD6532196 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny fins al quilòmetre 4, on hi ha una bifurcació que…
Santa Cecília de Torreblanca (Ponts)
Art romànic
Situació Petita església rodona, un dels escassos edificis alt-medievals d’aquesta tipologia J Tous L’església abandonada de Santa Cecília es troba, aïllada, enmig d’uns camps, a uns 3 km d’Anya per la pista que porta a Torreblanca Des d’aquesta pista és visible l’església, a mà dreta, a uns 300 m de distància JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG453435 Història Malauradament, no es coneixen dades històriques sobre aquest temple singular Tanmateix, l’antiguitat del poblament en aquest indret és inqüestionable, com demostren les troballes arqueològiques que s’han descobert al voltant de l’església…
Sant Miquel (Alòs de Balaguer)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, amb la porta primitiva tapiada i l’absis mig colgat per la vegetació ECSA - AM Vilarrúbias L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG305428 Agafant la pista que porta d’Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una pista que creua el riu i que porta una direcció S-SE fins a arribar a l’ermita, situada aproximadament a uns 800 m del riu CAT-CCA-JGB Història Manquen notícies històriques sobre aquesta ermita de la parròquia d’Alòs En ser desafectada fou destinada a usos…
Seguiment d’ocells comuns de Barcelona
Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…
Estornell vulgar
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina