Situació
Aspecte de l’església des del costat de migdia, amb la porta primitiva tapiada i l’absis mig colgat per la vegetació.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG305428.
Agafant la pista que porta d’Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una pista que creua el riu i que porta una direcció S-SE fins a arribar a l’ermita, situada aproximadament a uns 800 m del riu. (CAT-CCA-JGB)
Història
Manquen notícies històriques sobre aquesta ermita de la parròquia d’Alòs. En ser desafectada fou destinada a usos agrícoles. (CAT-CCA-JGB)
Església
Planta de l’església, on destaca el complex joc d’arcs torals i formers que suporten la volta.
C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt
El fet que fos utilitzada com a explotació agrària amb la construcció d’un cup d’oli que ocupa tot l’absis, i la posterior reconversió en paller, ha provocat danys importants tant en la zona de l’absis com en les pintures que tenia. L’estructura de l’edifici és molt senzilla: planta d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest s’uneix a la nau mitjançant un doble plec que suporta un arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó que descansa sobre tres arcs torals, un d’ells adossat a la façana de ponent, que descarreguen sobre pilastres de secció rectangular; el punt de contacte entre l’arc i la pilastra l’ocupa una llosa de secció quadrada que sobresurt a manera d’imposta. Els espais entre pilastres són ocupats per arcs formers que suporten la volta, tres al mur N i dos al mur S, amb arc de mig punt.
Es conserven dues portes d’accés al temple; pensem que la que s’obre en el mur de ponent és de construcció tardana, potser relacionada amb el canvi d’ús de l’edifici. La porta original és situada al mur S i és marcada pel tractament diferenciat que reben les dovelles que formen l’arc de mig punt. La il·luminació interior es resolia mitjançant quatre finestres adovellades de doble esqueixada situades una a cada mur de l’edifici, i la quarta al mig de l’absis, i una finestra en forma de creu situada a la part superior del frontispici.
Exteriorment, l’absis és decorat amb un fris d’arcuacions cegues. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. La coberta era de dues aigües i encara es conserva part de les lloses que la cobrien. Creiem que es tracta d’un edifici de la primera meitat del segle XI, sempre immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs, que almenys ja s’havia produït l’any 1024. (CAT-CCA-JGB)
Pintura
Restes de les pintures murals; l’estat de conservació només permet apreciar-ne els tons vermellosos.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
A l’interior de l’església encara resten alguns fragments de pintura mural, localitzats principalment a la banda S de l’intradós de l’arc preabsidal i, en menor proporció, en un arc faixó adossat al mur de ponent i en el darrer tram de volta. L’estat de conservació és molt precari, ja que el mur es presenta repicat per tal d’ésser enguixat de nou. S’ha perdut pràcticament tota la gamma de colors, resta bàsicament el color vermell emprat per al dibuix i per a definir la forma de les figures, i en alguns punts tota la decoració.
Les pintures que ocupen l’intradós de l’arc preabsidal són les úniques que es poden identificar, tot i que amb certes reserves. A la part alta hi ha una parella de personatges força malmesos. El de l’esquerra, segons l’espectador, ha perdut pràcticament el cos, i és el de la dreta el que es conserva millor. Aquest apareix agenollat i amb els ulls clucs, és força més gran que l’altre —més alt a desgrat d’estar agenollat— i sembla que amb la mà esquerra agafa un objecte. Potser es tracta d’una espasa o d’un pal (el dibuix es presenta força confús) que ostenta el personatge més baix, amb el qual talla o colpeja el coll del personatge gran. Tots aquests detalls, de difícil lectura atès l’estat de conservació de les pintures, reforçarien la lectura que J. Giralt apuntava en fer l’estudi de l’església. Aquest autor plantejava la possibilitat que es tractés d’una escena de la lluita de David i Goliat. Sobre això, cal dir que els elements figuratius que s’han conservat són escassos i potser una mica forçats, però no trobo cap altra possible lectura de l’escena.
Dos fragments de les pintures murals, el primer situat a l’intradós de l’arc preabsidal amb la representació de dues figures, i en el mateix arc, en una zona més baixa, dos rostres molt malmesos.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
L’altre fragment de pintura conservat en aquest mateix arc, localitzat en una zona més baixa, correspon a dos rostres humans que s’ajunten. La seva proximitat i el fet que molt probablement siguin figures femenines i que duguin nimbe fan que s’hagin d’identificar amb l’escena de la Visitació.
Es tracta, doncs, de dos temes contraposats històricament (Antiga i Nova Llei, Antic i Nou Testament) però similars quant a la simbologia: triomf del bé sobre el mal (triomf de David sobre Goliat, o de Crist sobre el pecat) i anunci de l’arribada de Crist al món —per lluitar i triomfar sobre el pecat (escena de la Visitació)—. Cal no oblidar que sens dubte eren altres els temes iconogràfics que decoraven aquest arc i segurament la conca absidal, però devien seguir aquesta mateixa tònica quant a la contraposició de l’Antic i el Nou Testament.
Aquest fet, unit a l’estil que aparenten les figures, fan pensar que estem davant un conjunt genuïnament romànic, el qual s’ha de relacionar amb altres conjunts com Sant Martí de Fonollar i Sant Martí de Vicq, ambdós datats dins el primer terç del segle XII. Al costat d’això, no crec que les restes pictòriques de Sant Miquel d’Alòs de Balaguer hagin d’ésser datades després de mitjan segle XII. (LCV)