Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM. S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern. Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 (=1). Es pot observar que el comportament de les poblacions de la ciutat de Barcelona difereix de les de la resta de Catalunya.
Universitat de Barcelona i Institut Català d’Ornitologia, per a l’Ajuntament de Barcelona.
La recerca ornitològica urbana a Barcelona ha estat més aviat escadussera fins fa pocs anys. L’any 2002, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya iniciaren un ambiciós programa de seguiment a llarg termini dels ocells comuns de Catalunya, que considerà l’establiment de dos itineraris a la ciutat. Tot seguit, en el marc de l’Agenda 21 de la ciutat de Barcelona es va definir un sistema de 26 indicadors, amb l’objectiu de disposar d’una visió global de les tendències de la ciutat i dels progressos assolits. Un d’aquests indicadors seleccionats fou la biodiversitat dels ocells, l’elaboració i el seguiment de la qual s’encarregà a la Universitat de Barcelona i a l’ICO. Aquest treball conjunt establí, finalment, una xarxa d’11 itineraris lineals de 3 km cadascun que es prospecten per tal de detectar-hi els ocells, quatre cops l’any, dos a la primavera i dos a l’hivern, i que pretenen representar els hàbitats principals de la ciutat. El projecte persegueix determinar la situació de les espècies comunes, tant autòctones o indígenes com assilvestrades.
Dues espècies comunes a la ciutat: el pit-roig (Erithacus rubecula, a la dreta), la quarta espècie d’ocell més nombrosa a l’hivern, de la qual una petita població es reprodueix als jardins i parcs més forestals: i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris, a l’esquerra), del qual se’n veuen a l’hivern grans estols d’exemplars centreeuropeus. L’estornell vulgar va colonitzar Barcelona com a reproductor entre el 1974 i el 1979 i aproximadament vint anys després va arribar l’estornell negre (S. unicolor). Actualment conviuen les dues espècies a la ciutat.
iStockphoto.
En conjunt, el municipi de Barcelona manté una biodiversitat ornítica interessant, marcada tant per l’estructura urbana com per la presència de fonts d’aliment artificials. Un dels aspectes més notables és la seva variació estacional, amb espècies presents exclusivament en temporada de nidificació i d’altres que només hi són a l’hivern. Els ocells comuns volten la seixantena d’espècies a cadascun dels períodes. A la primavera, les espècies dominants són el colom, el falciot negre i el pardal. A continuació destaquen els gavians argentats i les cotorres de pit gris i, més enrere, la merla i el tallarol capnegre. Espècies que cal destacar són el ballester (Apus melba), un falciot gran que té a Barcelona el nucli principal de la població catalana, i les més de cinc espècies nidificants de lloros i cotorres, a més d’altres espècies exòtiques que podrien establir-se en un futur pròxim. A l’hivern, amb l’absència dels falciots, continua la dominància aclaparadora dels coloms, seguits dels pardals i els estornells. En un segon nivell hi ha els gavians argentats i les cotorres i, en alguns sectors, les gavines vulgars, mentre que en un tercer nivell quantitatiu hi ha el pit-roig, la garsa, el tudó i la merla; amb menys freqüència apareixen altres ocells, com el tallarol capnegre o el pinsà.
Femella de merla (Turdus merula). La merla és un ocell generalista molt habitual a les ciutats europees. En el cas de Barcelona, és un dels cinc ocells més abundants a la primavera i es troba entre les 5 i les 10 més abundants a l’hivern. La tendència de la seva població a Barcelona segons les dades del període 2002-08 és incerta a la primavera, i de disminució moderada a l’hivern.
Fototeca / MC
Si es compara Barcelona amb la resta de Catalunya durant aquests set anys (2002-08), les espècies assilvestrades han augmentat tant a la primavera com a l’hivern al territori català, si bé a Barcelona l’increment ha estat menor que a la resta del Principat. En canvi, els ocells autòctons han romàs més aviat estables a Catalunya mentre que a Barcelona han disminuït clarament. A nivell específic, la cadernera, un ocell granívor de marges i erms, està en disminució moderada a la ciutat i a la resta del Principat a la primavera. També coincideixen les tendències temporals observades a Barcelona i a Catalunya de la mallerenga carbonera i la tórtora turca, amb un augment moderat. En canvi, tres espècies tenen un comportament a Barcelona que difereix del conjunt català. El rossinyol disminueix a Barcelona i a Catalunya augmenta. El conegut pardal vulgar, com a moltes ciutats europees, sembla que està en declivi a Barcelona mentre que en el conjunt de Catalunya sembla estabilitzat. El tallarol de casquet, en declivi moderat a Catalunya, a Barcelona disminueix de forma acusada. Durant l’hivern solament el patró poblacional del tallarol de casquet, en disminució moderada, coincideix a Barcelona i Catalunya. De les sis espècies amb tendències significatives, cinc disminueixen (una fortament) i solament una augmenta. És interessant també el fet que tres de les cinc espècies en declivi són insectívors forestals; el raspinell i els dos tallarols. Sobten els decrements de dues espècies generalistes molt adaptades a les urbs: la merla i la garsa. Només la tórtora turca (en augment moderat) i el tallarol de casquet (en disminució) coincideixen en tendències significatives a la primavera i a l’hivern. Caldrà encara esperar uns quants anys més per a acabar de confirmar totes aquestes tendències, ja que els resultats analitzats corresponen a un període força curt.
Alguns dels factors importants responsables de la disminució dels ocells indígenes poden ser: la disminució d’horts i espais agrícoles, la urbanització de solars i espais lliures, l’augment del nombre de gossos i gats i la baixa cobertura d’arbustos densos en jardins urbans. El coneixement dels factors reals encara és incipient.