Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, compaginà la competició amb tasques directives En Campionats de Catalunya de marxa en 30 km aconseguí dues medalles de plata 1954, 1956 i una de bronze 1955 En Campionats d’Espanya, i en la distància de 50 km, aconseguí dues segones posicions 1955, 1956 i una tercera 1958 Guanyà la medalla de bronze en 50 km marxa dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’Ajuntament de Barcelona 1958 Després de la seva mort, el club li dedicà un memorial de marxa atlètica, les dues primeres edicions del qual…

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’Ajuntament…

Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa  La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’…

Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple…

Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un altre…

En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…

L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…

Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors holandesos En l’…

Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…

L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’…