Resultats de la cerca
Es mostren 2080 resultats
Lorenzo Valla
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…
Plácido Domingo

Plácido Domingo
© La Opera / Robert Millard
Música
Tenor i director d’orquestra.
Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino,…
,
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument…
Trobat
Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost A Andorra…
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va…
,
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…
Joaquim Collar i Serra
Militar
Militar i pilot d’aviació.
Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm 11, amb seu a Barcelona Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del…
Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, Autoretrat? (cap al 1700-10)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…
Sant Salvador del mas Barrat (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església amb l’absis recobert d’arrebossat que amaga el parament original ECSA - JA Adell L’església de Sant Salvador és al costat del mas Barrat, que és en una posició eminent sobre el Forat de Bulí, en el congost que forma l’aiguabarreig entre el Rialb i el barranc de Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG481599 Per a anar-hi, cal seguir el mateix camí que porta a Sant Martí de Terrassola o del Puig Un cop allà, cal fer per la mateixa pista 1, 8 km més de recorregut, en mal estat, i s’arriba fins al peu del penyal on s’alça el mas, …
Castell de Pena-roja
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina