Resultats de la cerca
Es mostren 5622 resultats
Josep Bartrina i Thomàs
Medicina
Metge uròleg.
Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de…
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la…
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració…
Sant Miquel del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta església situada a llevant del Puig de Meià ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis de la capella de Sant Miquel són al costat de llevant del Puig de Meià, prop de la carretera de l’Hostal Roig, a 1 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG365519 Història No han pervingut notícies històriques documentals del passat medieval d’aquesta església L’única menció és la que feu a mitjan segle XVII Roig i Jalpí, quan esmenta la capella de “ San Miguel Archangel, en dicho Puche de Meyá ” Avui dia la capella de Sant Miquel és enrunada ABC Església Planta de l…
Mamografia i xeromamografia
Patologia humana
La mamografia és una exploració radiològica especial que consisteix a registrar en una placa fotogràfica les imatges produïdes pels raigs X en travessar els teixits mamaris La xeromamografia és una varietat de mamografia que s’efectua emprant una placa especial de seleni carregada d’electricitat en què es registren amb especial nitidesa unes alteracions determinades La tècnica emprada en aquesta prova és la mateixa que s’utilitza en les radiografies i les xerografies en general Les úniques diferències rauen en el fet que les plaques emprades són especialment sensibles, i que l’…
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
diclofenac
Farmàcia
AINE derivat de l’àcid fenilacètic.
Actua mitjançant un mecanisme inhibidor de la síntesi de prostaglandines Eficaç en les formes inflamatòries i degeneratives de les malalties reumàtiques, en les crisis de gota i en general en dolors i inflamacions d’etiologia a l’aparell locomotor Està contraindicat en cas d’allèrgia als AINE o als inhibidors de la síntesi de prostaglandines i en la malaltia ulcerosa En tractaments llargs pot tenir efectes tòxics per a la funció renal i hepàtica
dissector d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tipus primitiu d’analitzador d’imatge ideat i perfeccionat per P.T.Farnsworth.
La imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix El corrent de sortida correspon a la brillantor de la imatge, que és analitzada, així, punt per punt, successivament Aquest aparell, que fou el primer analitzador electrònic, és poc emprat actualment a causa de la seva poca sensibilitat analitzador d’imatge
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina