Resultats de la cerca

Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de Sant Carles…

Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de…

Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar Feijoo en la seva…

Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant…

Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…

Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978

Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i els penjaren…

Fill de Carles I , prengué part a la guerra civil i, en ser derrotat per Cromwell a Worcester 1651, s’exilià a França i als Països Baixos Fou restaurat el 1660, i governà gràcies al suport de la reacció conservadora, a l’interior, i a Lluís XIV, a l’exterior tractat de Dover, 1660 Durant el seu govern foren constituïts els partits tory , o conservador, i whig , o liberal foren votats l’ Act of Habeas Corpus 1679, que garantia la llibertat personal dels anglesos, el Test Act 1673 i el bill d’exclusió 1681, que apartaven els catòlics dels càrrecs públics i de la successió de la corona, i…

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també…