Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
lherzolita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica granulosa del tipus de la peridotita, que conté olivina, hiperstena, diòpsid de crom i espinel·la.
El nom prové de l’estany de Lherz, als Pirineus En aquesta localitat tipus, és de color bru vermellós, és serpentitzada en part i forma petites escates en les immediacions de grans accidents tectònics
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
Antoni Taulé i Pujol

Antoni Taulé
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell, Barcelona, París —on s’ha establert—, Amsterdam, Brusselles, i també al Japó
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil
praseodímia
Química
Triòxid de dipraseodimi (Pr2O3), que ocorre a la natura com a component de la monazita, de la qual constitueix un 10%.
És un sòlid pulverulent, groc verdós, insoluble en l’aigua i soluble en àcids, que s’hidrata i carbonata amb facilitat És emprat per a donar color verd al vidre i a les maragdes sintètiques
orenga

Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
cerdana
Ramaderia
Varietat de bestiar cavallí pròpia de la Cerdanya i pertanyent a la raça catalana.
Els seus individus solen tenir una alçada d’1,60 m i fer un pes de 550 kg són ben conformats i d’aptituds per al tir lleuger Tenen el pelatge generalment de color negre
sisal
Botànica
Indústria tèxtil
Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda de Mèxic i de l’Amèrica Central, però conreada també en altres regions càlides.
És molt resistent a la sequedat Forneix unes fibres bastes i rígides, de color groc pàllid o blanquinós, que són separades de les fulles mitjançant raspadors, i amb les quals hom fabrica cordes i cordills
tel·lurita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de tel·luri, TeO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls molt petits i tabulars És de color groc a blanc grisós Té un esclat diamantí És força rar N'hi ha a Transsilvània i a Colorado
rifamicina SV
Farmàcia
Substància obtinguda per reducció de la rifamicina S.
Es presenta en forma de cristalls de color groc fosc, insolubles en l’aigua, però solubles en alcohol i acetona La seva sal sòdica és soluble en l’aigua No és absorbible per l’intestí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina