Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Corneli Tàcit
Portada d’una edició de les obres de Corneli Tàcit
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador llatí.
D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…
Sant Jaume o Sant Cugat de Portell (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG657226 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de…
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
Necròpoli del Tossal (Golmés)
Art romànic
Situació Tomba descoberta i excavada el 1962 i arrasada el 1980 Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, avui desapareguda, es trobava en un tossal allargassat situat a menys d’1 km al sud-est de Golmés, al nord de la carretera local que comunica aquella població amb Vilanova de Bellpuig Mapa 33-15 389 Situació 31TCG288108 Necròpoli L’any 1962, en ésser tallat el costat occidental del tossal per a fer-hi un camp de conreu, es posà al descobert de manera fortuïta una tomba de tipus banyera o d’extrems arrodonits, excavada a la roca sorrenca, la qual…
Sant Martí de la Roca (Cameles)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures arquitectòniques fou…
Sarcòfag amb escenes de la història de Susanna de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells…
música de Cervera
Música
Música desenvolupada a Cervera (Segarra).
La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement entre el segle…
Sant Quirze Safaja
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, ornat amb un bonic ritme de lesenes i arcuacions M Anglada Interior de l’absis M Anglada L’església parroquial de Sant Quirze Safaja es troba situada dalt d’un esperó rocós, a l’extrem de llevant del poble, dit antigament la Molla, i agleva al seu entorn el conjunt de cases que formen el nucli històric Mapa L37-14364 Situació 31TDG298202 Sant Quirze Safaja és accessible per un brancal de carretera que passa per sota del nucli històric, el qual enllaça les carreteres de Centelles a Sant Feliu de Codines i de Mollet a Moià MAB Història L’església és documentada per…
Sobremunt
L’església parroquial de Sant Martí, a Sobremunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina