Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona. És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri. Fa 2,08 × 0,56 m.
Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna (Daniel, 13), ordenades de dreta a esquerra. A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells. A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells acorralen Susanna en el moment en què es disposa a prendre un bany, amb els servents que li porten els elements necessaris. De manera sintètica, queden també suggerides la negativa de Susanna a les proposicions deshonestes dels vells i l’acusació dels vells envers la jove. L’episodi següent correspon ja al judici contra Susanna, on veiem els dos vells asseguts, envoltats per una multitud i davant de Susanna. Més a l’esquerra, apareix el profeta Daniel, que imposa les seves mans sobre la jove, confirmant la seva innocència. Finalment, a l’extrem esquerre apareixen els dos vells condemnats, camí del suplici, en comptes de l’habitual escena de la lapidació que es pot veure en altres exemples.
Novament estem davant d’una peça de l’inici del segle IV (vers els anys 305-312), amb el característic pentinat de Crist heroi, aquesta vegada aplicat a Daniel. A més, per les similituds de l’estil, és molt probable que aquesta peça pertanyi al mateix taller que el sarcòfag lateranense 191 i el mateix sarcòfag de Sant Feliu que conté l’escena de Crist del lleó i la serp, encara que es tracta de l’únic exemplar conegut de sarcòfag paleocristià en què la història de Susanna ocupa tot el fris d’una peça.
S’ha argumentat també la possibilitat que l’origen i la disposició de la seva iconografia (de dreta a esquerra) es puguin trobar en algun manuscrit hebreu il·luminat.
Bibliografia
- Fita, 1876, pàg. 138, nota 2; Garrucci, 1879. pàg. 114; Botet i Sisó, 1896, pàgs. 183-189; Monsalvatje, 1904, pàgs. 244-245; Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I. pàg. 283; Bonnet, 1911. pàgs. 22-24; Wilpert, 1929-32, vol. II, tav. 196.1, pàgs. 251-252; Pla I Cargol, 1946, pàgs. 94-95; Bovini, 1954, pàgs. 114-123; Palol, 1967, pàgs. 292-293; Sotomayor, 1973, pàgs. 37-41, i 1975, pàgs. 41-46; Moralejo, 1984, pàg. 193; Boehden, 1995.