Resultats de la cerca
Es mostren 1888 resultats
Frontal d’altar de Santa Cristina
Art romànic
Pintura Un detall del frontal amb l’escena que representa el suplici de les fletxes J Vigué Al Museu Episcopal de Vic, amb el número de inventari 722 es conserva un fragment d’un frontal d’altar procedent d’una ermita propera a Olot fa 164 cm de llarg × 44 cm d’alt Correspon a la meitat inferior de la peça i és dividit en sis compartiments que se succeeixen l’un al costat de l’altre El marc ha desaparegut Pel que fa a l’estat de conservació presenta una avançada fase de degradació que afecta en gran part la policromia ha sofert una restauració i neteja que permet una lectura més…
lied
Música
Encara que en alemany signifiqui simplement ’cançó', el terme lied s’aplica especialment a les composicions vocals -sobre textos poètics alemanys- per a una sola veu amb acompanyament de piano, de to intimista, en les quals el caràcter del text està íntimament lligat al de la música i en què s’eviten efectismes vocals que són propis de gèneres com l’òpera o la cantata.
Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…
ribotipificació
Biologia
Anàlisi biològica, basada en el mateix principi que la tipificació, que consisteix a estudiar fragments de l’ADN o l’RNA d’un organisme i buscar-ne les coincidències amb un altre fragment ja conegut (que s’anomena sonda d’ADN).
Hom la utilitza en el diagnòstic clínic i per a realitzar estudis de filogènia
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament amb greix, bé…
alcohòlisi
Química
Reacció similar a una hidròlisi, en la qual una molècula AB és descomposta en dos fragments A i B per l’acció d’un alcohol, el grup alcoxi d’aquest fixant-se sobre un fragment i l’hidrogen sobre l’altre: .
Són exemples d’alcohòlisi les transesterificacions provocades amb un excés d’alcohol i la formació d’èsters o d’èters a partir, respectivament, d’halurs d’àcid o d’alquil
experiment de Pavlov
Biologia
Investigació clàssica de Pavlov que consisteix a aïllar quirúrgicament un fragment de la mucosa de l’estómac per tal de conservar les seves relacions vasculars i nervioses, però recollint a part el producte de la secreció de les glàndules digestives.
D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica
fuga
Música
Composició basada en la imitació, per part de totes les veus, d’un únic tema.
La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…
Santa Maria de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, amb el cos d’edifici que forma el martyrium sortint entre l’església i les construccions modernes R Viladés L’església de Santa Maria de Sorba resta situada a la riba esquerra del riu Aiguadora, a un centenar de metres d’aquest i a l’altitud de 489 m sobre el nivell del mar Depèn de l’arxiprestat de Cardona, al bisbat de Solsona, i constitueix el centre de l’agregat de Sorba, format per cases disperses, pertanyent, amb Gargallà, al municipi de Montmajor Dista 8 km, en direcció sud-oest, de Montmajor i altres tants de Cardona, en direcció nord Ben comunicada amb…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues menes…
Domus de Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes que encara persisteixen d’aquest edifici JA Adell L’antiga domus de Bellpuig és situada al cim d’un turó extrem d’una petita serralada que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm, a la sortida del poble Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,7 —y 41,3 31 tdg 437413 Des de Sant Julià de Vilatorta s’hi va per la carretera BV-5201, de la qual surt, a mà dreta, just després de les darreres cases, la carretera BV-5202, que va a Vilalleons En aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina