Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Karl Elmendorff
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la…
Jonel Perlea
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma, on del 1945 al 1947 treballà com a…
Adam Fischer
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’Òpera de París…
Francesc Fàbregas Bosch

Francesc Fàbregas Bosch
Arxiu F. Fàbregas
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El…
Eugeni Asencio Aguirre
Waterpolo
Jugador i àrbitre de waterpolo.
Format al Club Natació Barcelona, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1966, any en què es retirà Com a waterpolista guanyà sis Campionats d’Espanya 1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965 i una Lliga 1966 Formà part de la selecció espanyola de waterpolo entre el 1959 i el 1963 L’any 1963 s’inicià en l’arbitratge, tot i que ja havia actuat com a jutge de natació i de salts Arbitrà 432 partits internacionals i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on va fer el jurament olímpic Presidí el Collegi Català d’Àrbitres…
Roland Emmerich

Roland Emmerich
© Berlinale
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany.
Estudià a l’Escola de Cinematografia de Munic i el seu film de graduació, Das Arche Noah Prinzip ‘El principi de l’Arca de Noè’ aconseguí un gran èxit i fou seleccionat al Festival de Berlín del 1985 Aquest mateix any fundà la productora Centropolis i posteriorment rodà, sempre en anglès, Joey 1985, Hollywood-Monster 1987 i Moon 44 1990 Amb Universal Soldier 1992 debutà a Hollywood, i posteriorment dirigí Stargate 1994, Independence Day 1996, premiat com a millor director per l’Acadèmia Cinematogràfica de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror dels EUA i un dels grans èxits de la…
Aurora Chamorro Gual
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Poble Nou, s’especialitzà en proves de velocitat d’estil lliure i papallona En el Campionat d’Espanya d’estiu guanyà els 100 m lliure 1970, 1972, 1973, 100 m papallona 1969, 1970, 1972, 1973, 200 m papallona 1970, 1972, 1973, 200 m estils 1969, 4 × 100 estils 1968, 1970, 1972, 1973 i 4 × 100 lliure 1970, 1972, 1973 i en el Campionat d’Espanya d’hivern guanyà els 100 m lliure 1969, 1970, 1972, 100 m papallona 1969, 1971, 1973, 1974, 200 m papallona 1974 i 4 × 100 estils 1972 També fou campiona de Catalunya en disset ocasions Entre el 1969 i el 1972 baté catorze rècords…
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué capital i…
Anneliese Rothenberger
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i…
,
Jordi Aguadé i Clos
Arts decoratives
Ceramista.
Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina