Resultats de la cerca
Es mostren 1170 resultats
Sant Esteve de Prullans
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Esteve de Prullans, molt ample i sense decoració, orientat al sud-est a causa del pendent de la muntanya on es troba edificat el temple ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Prullans, situat al vessant de solell de la serra dels Coronals Mapa 35-10 216 Situació 31TCG961929 Per a arribar a Prullans, partint de Bellver de Cerdanya, cal seguir la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell, i havent fet uns 2 km, cal agafar un trencall a mà dreta que mena directament a Prullans RMAE Història La menció més antiga de…
Merla de pit blanc
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Sant Vicenç d’Espinelves

Vista de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves
© CIC-Moià
Església
Església romànica d'Espinelves (Osona).
L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues…
picar
Fer un petit forat (a la pell) amb el bec, amb un fibló, etc, un ocell, un insecte, una aranya, etc, o amb una agulla o un altre objecte punxegut.
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
gallina de Guinea

Gallina de Guinea
Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids, d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt.
El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia
garsa de mar

Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
àguila
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de les monedes que duen aquest ocell de presa, en especial el ral d’or de Sicília, des del regnat de Joan II fins al de Carles V.
baldriga polar
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels procel·làrids, semblant a les baldrigues que nia a Geòrgia i en algunes illes australs i que hivernen a les costes de l’Àfrica del Sud.
oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 13 cm, que té les parts superiors de color negre blavós i les inferiors i el carpó blancs.
Habita a tot Europa, llevat d’Islàndia, al Caucas, a l’Iran, al Turquestan i al NE d’Àfrica, i hiverna a l’Àfrica meridional, central i occidental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina