Resultats de la cerca

Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia…

“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…

La riquesa cultural d’Europa constitueix una de les seves característiques de marca, però difícilment pot quedar reflectida en aquest mapa, que indica l’origen dels ciutadans dels diversos estats que constitueixen la Unió Europea UE el 2004, amb dades procedents dels censos oficials elaborats el 2001 Les limitacions informatives són efecte de decisions polítiques que impedeixen tenir dades sobre els trets ètnics dels habitants de la UE, al contrari del que s’esdevé correntment als Estats Units d’Amèrica vegeu el mapa La diversitat cultural als Estats Units d'Amèrica , i són conseqüència també…

La dansa és una de les arts més antigues i, probablement, una de les de més abast universal, tal com queda reflectit en aquest mapa, en el qual hi ha referències de gairebé tots els indrets Juntament amb la música, constitueix l’inici de les manifestacions artístiques humanes Ballaven els pobles primitius i ballen els pobles més evolucionats trobem danses tradicionals o folklòriques danses cerimonials, religioses o laiques danses sòbries o espectaculars, individuals o de conjunt Sobre els seus orígens hi ha diverses teories Per a uns, l’aparició de la dansa respon a…

Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…

La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que…

Situació El castell era situat al cim del turó on es construí el veïnat més septentrional del poble de Tavascan, a la riba dreta de la Noguera i al nord del riu de Tavascan Mapa 34-9 182 Situació 31TCH573234 Tavascan és el poble més septentrional de la vall de Cardós Per a anar al castell, cal seguir uns centenars de metres la carretera que va cap a Graus i Quanca, que passa pel costat JBM-JJBR Història Les notícies sobre el castell de Tavascan són força tardanes, tot i que el lloc de Tavascan és esmentat des dels anys 1120-22 Així mateix, Tavascan també apareix en l’acta de consagració de la…

El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…

El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h…