Resultats de la cerca
Es mostren 4361 resultats
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària…
requint
Requint
© Fototeca.cat
Música
Clarinet de petites dimensions (42,9 cm), de tessitura més aguda que el clarinet estàndard.
Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa…
,
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i…
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis…
música de Dublín
Música
Música desenvolupada a Dublín (Irlanda).
Gran part dels materials amb els quals es podria reconstruir una precisa i completa imatge de la vida musical de Dublín han estat destruïts El 1431 fou instituït un cor a la catedral de Saint Patrick, i els compositors de madrigals John Farmer i Thomas Bateson esdevingueren organistes a la Christ Church El primer teatre s’inaugurà a Werbergh Street el 1638, però fou tancat durant la rebellió del 1641 Després de la restauració, el nou teatre de Smock Alley fou el principal centre on es representà òpera i art dramàtic fins el 1787, any del seu tancament A mitjan segle XVIII Dublín…
Sant Salvador de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta capella situada en un lloc alterós a la riba dreta de la Noguera de Tor ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella són situades en un lloc alterós, comprès entre la serra de Cardet i la Punta lo Faro, a la riba dreta de la Noguera de Tor, a la banda nord-oest de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH185094 Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament FJM-AMB Església…
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…
crònica
Historiografia
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques, com s’esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.
La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…
Sant Pere de Cohorts o de Berga
Art romànic
L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau de Pedrinyà, edificà la capella en honor de Sant Pere de “Cohort…
Sant Julià de Palou (Granollers)
Art romànic
L’església de Sant Julià és situada a l’antic poble de Palou, municipi independent fins el 1928 i actual barri de Granollers El terme de Palou és esmentat, per primer cop, en el cartulari de Sant Cugat com a Palaciolo , el 4 de febrer del 924, en una donació que un tal Sunlo fa al monestir d’un camp de regadiu És a partir d’aquesta data que trobem nombroses referències del terme en el cartulari de Sant Cugat El nom de Palou, més o menys llatinitzat, apareix com a Palaciolo, Palaol i Paladol La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona al segle XIV,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina