Resultats de la cerca
Es mostren 1246 resultats
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a…
Joan Mallarach i Font
Cinematografia
Director.
Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto…
Francesc Palou i Amengual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà i cronista.
El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre…
,
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes de cant, i…
Tahití

Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…
Bucovina
Geografia històrica
Regió de l’Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítzia i la regió de Moldàvia, i actualment dividida entre Ucraïna i Romania.
La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de…
Rafael

Autoretrat de Rafael (1505-06)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Raffaello Sanzio, pintor italià.
Artista precoç, rebé la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino Vers el 1500 anà a Perusa, on aprengué la tècnica i collaborà amb Il Perugino Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs Coronació de san Nicolau de Tolentino 1500, fragments al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, Coronació de la Mare de Déu 1502-03, Pinacoteca Vaticana No obstant això, l’ Esposori de la Mare de Déu 1504, Pinacoteca de Brera, Milà mostra la seva vinculació als dictats d’Il Perugino i el respecte a la tradició úmbria, que es tradueix en una composició d’estructura…
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
cavalleria
Militar
Arma o part de l’exèrcit integrada per soldats de cavall.
Modernament, però, els cavalls han estat substituïts per vehicles mecanitzats Les propietats característiques d’aquesta arma han estat la mobilitat i la violència del seu xoc, degudes a la força i velocitat del cavall L’armament principal fou la llança i el sabre, i posteriorment les armes de foc Tàcticament, actuava independentment exploració, cobertura, penetració en territori enemic, encerclament, etc o cooperant amb altres armes avançament, ocupació de posicions importants, enllaç tàctic de les grans unitats, protecció de flancs amenaçats, etc Antigament hom la classificava en pesant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina