Resultats de la cerca

Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de…

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…

Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les…

Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda,…

Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat d’encistament per a fer…

En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” FM Müller, simple “producte de la imaginació” W Wundt o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” P Ehrenreich i com a quelcom contraposat al logos W Nestle, l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s XIX i del principi del XX Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és de desfer-se…

Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig…

Presenta una xarxa molt rica en capillars sanguinis, que es troben en comunicació amb el sistema circulatori de l’embrió En els rèptils i els ocells, la respiració és feta a través d’aquests capillars, ja que es troben en contacte amb la cambra d’aire de l’ou Els productes excretats per l’embrió en desenvolupament són emmagatzemats a l’allantoide, la major part de la qual queda abandonada a la closca en néixer l’ocell o el rèptil En els mamífers, la xarxa de capillars forneix sang a la placenta i serveix no solament per a la respiració sinó també per a la nutrició i per a l’…

Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal…

Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge…