Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
Les araliàcies
Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…
Les serres de Busa i dels Bastets
La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el…
Son Gual i Xorrigo
Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de secà, en part abandonades El nom de Son…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’Europa on es té…
Les valls d’Ebo, Pop i Laguar
El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’Ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de…
,
mosca verda

Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
indofenol
Química
Colorant blau o verd derivat per oxidació de la difenilamina que conté un anell de benzè i un de quinona i grups hidroxil com a auxocroms.
gripauet
Herpetologia
Amfibi anur, de la família dels pelobàtids, de dimensions petites, recobert de berrugues poroses de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina