Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
paramilitar
Militar
Dit dels cossos armats que sense formar part dels exèrcits regulars de l’estat en temps de pau tenen assignades funcions civils, però alhora fan funcions militars i complementàries a les forces armades.
S’acostumen a regir per la disciplina militar i, en cas de conflicte armat, adquireixen caràcter militar N’hi ha molts exemples Entre els més propers i coneguts hi ha, en el cas de l’Estat espanyol, la Guàrdia Civil a Itàlia, els Carabinieri als Estats Units, la Guàrdia Nacional
bipartit | bipartida
Matemàtiques
Dit d’un graf que té el conjunt de vèrtexs format per dos subconjunts disjunts, anomenats conjunts estables, i amb arestes que uneixen únicament vèrtexs d’un subconjunt amb vèrtexs de l’altre.
binari | binària
Matemàtiques
Dit d’un arbre arrelat en el qual cada pare només pot tenir dos fills; l’arbre es diu binari complet quan és d’alçada h i té 2h+1-1 vèrtexs.
acolorible

acolorible
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Dit del graf poligonal en el qual es pot acolorir cadascuna de les cares (inclosa la de l’infinit), de manera que les cares amb una aresta comuna no tenen el mateix color.
floccus
Meteorologia
Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus, cirrocúmulus o altocúmulus, que apareix aïllat en forma de ganxo, amb una aparença de cúmulus i una base escantellada, sovint acompanyada per una virga.
Roger IV de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi ( ~1130-50), fill i successor de Bernat Ató I i de Cecília de Provença-Folcalquier, dit també Roger II a Besiers i Albi.
Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que…
transmèdia
Periodisme
Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris.
A diferència del que succeeix en una història multisuport, en una història transmèdia els continguts difosos a través dels diferents mitjans són diferents i es complementen
Cabó

Cabó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…
Anglesola

Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.
Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…
l’Aleixar

L’Aleixar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Es troba entre els de Reus i Riudoms S, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp E, l’Albiol NE, Vilaplana N, Alforja W i Maspujols SW S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara Al municipi abunden els boscos de pins i alzines que han estat afectats per incendis, els botjars i els erms El punt més alt és el puig d’en Gulló 580 m, i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla 468 m d’altitud, que comunica les…