Resultats de la cerca

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…

Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…

Situació Vista aèria del castell amb la vila de Calaf als seus peus ECSA - J Todó Castell situat a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven diverses vies de comunicació importants Mapa 35-14362 Situació 31TCG763217 Hom pot observar els murs septentrionals del castell des de l’exterior, per la banda de la carretera que va cap a Ponts Per a entrar dins del recinte, cal, però, demanar la clau en una casa propera a les muralles, a la banda meridional JBM Història Les primeres notícies sobre el…

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El regadiu 33…

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus…

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte El 1177 fou…

Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió…

Els seus membres foren barons 1514, després comtes 1612, i més tard 1631, però només els primogènits del llinatge prínceps del Sacre Imperi el 1575 adquiriren la senyoria de Nikolsburg Moràvia Cal destacar entre ells Pankratius von Dietrichstein mort el 1508, que lluità contra Maties Corvino el seu fill, el baró Siegmund von Dietrichstein 1484 — 1533, fou el favorit de l’emperador Maximilià I el baró Adam von Dietrichstein zu Nikolsburg Graz 1527 — Nikolsburg 1590 fou conseller de Ferran I i de Maximilià II, de qui també fou majordom major i ambaixador a Espanya fou comanador major d’…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d’Almudaina 971 m, i és ocupat per una vegetació natural degradada pinedes i garrigues Hom conrea el 43% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu els conreus més estesos són el de cereals i d’oliveres el d’ametllers i la vinya són subsidiaris La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia d’ovins, que aprofiten les pastures comunals La població ha minvat en un 43% del 1900 al 1965 A partir del 1975 s’ha estancat El poble 136 h 2006, benimassoters 729…

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…