Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
Missak Manouchian
Història
Literatura
Activista, guerriller, poeta i resistent armeni.
Supervivent de l’extermini de la població armènia a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i francesa En…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Robert Cambert
Música
Compositor, organista i clavecinista francès.
Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues obres, que no…
,
Anna Cabré i Pla
Geògrafa.
Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960…
Susan Sarandon

Susan Sarandon
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The…
José Mourinho
Futbol
Entrenador de futbol portuguès.
Fou assistent al FC Barcelona entre el 1996 i el 1999, sota la direcció de Bobby Robson 1996-97 i Louis van Gaal 1998-99 La seva trajectòria continuà a Portugal com a primer entrenador al Benfica 2000-01, l’UD Leira 2001-02 i el FC Porto 2001-04, amb el qual guanyà dos campionats de Lliga 2002-03 i 2003-04, una Copa i una Supercopa 2002-03 de Portugal, a més de dues Copa de la UEFA 2003 i una Lliga de Campions 2004 Després feu el salt a la Premier League anglesa, on dirigí quatre temporades el Chelsea FC 2004-2007, amb el qual guanyà dues vegades la Premier League 2004-05 i 2005-…
Ronald Koeman

Ronald Koeman
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista holandès i entrenador.
S’inicià en el món del futbol al costat del seu pare, que havia estat futbolista, i el seu germà Erwin Jugador del Groningen des del 1972, el 1983 fou fitxat per l’Ajax d’Amsterdam a l’època en què Johann Cruyff entrenava aquest equip, i entre el 1986 i el 1989 fou traspassat al PSV Eindhoven El 1989 fitxà pel Futbol Club Barcelona , on jugà durant sis temporades A la fi de la seva carrera barcelonista havia guanyat quatre Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93 i 1993-94, una Copa del Rei 1989-90, una Copa d’Europa 1991-92 i una Supercopa d’Europa 1992-93, en un total de 335 partits i 101 gols La…
,
Los motivos de Berta
Cinematografia
Pel·lícula del 1983-1984; ficció de 118 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JL Guerín Barcelona GUIÓ I MUNTATGE JL Guerín FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andrés Sánchez Sanz, Fernando Cobo, José Luis Bodelón MÚSICA Das Wandern , un lied de Franz Schubert interpretat per Jean-Louis Valero i Arielle Dombasle SO José Luis Mendieta INTERPRETACIÓ Silvia Gracia, Arielle Dombasle, Iñaki Ayerra, Rafael Díaz, Juan Diego Botto, Raul Freire, Carmen Ávila, Pura Bodelón PREMIS Ministeri de Cultura Especial Qualitat, Berlín Especial del Fòrum, Sant Jordi de Cinematografia 1986 millor film…
Josep Maria Angelat
Cinematografia
Actor.
Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…
Tallers Nacionals
Història
Entitat de producció creada a París pel govern provisional revolucionari (febrer del 1848), que s’inspirà, bé que desvirtuant-les, en les idees socials de Louis Blanc.
Per tal de combatre la crisi social i econòmica, els obrers en desocupació forçosa foren collocats en obres públiques, però llur treball, mal organitzat, no fou rendible i llur nombre passà dels 10000 inicials a més de 100000, la qual cosa provocà un augment insostenible de les despeses La seva dissolució juny ocasionà violents aldarulls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina