Resultats de la cerca

Hom creu que els daner procedien dels svea i que ocuparen, vers l’any 500, Suècia i les illes dels voltants Els danesos en reberen el nom, que fou aplicat indiferenciadament, juntament amb el de normands , a tots els vikings De fet, però, daner no significà danès fins a l’edat mitjana

Investigà els processos físics de la circulació sanguínia mitjançant aparells de la seva invenció, com l’hemodinamòmetre i el viscosímetre L’any 1840 formulà la llei que relaciona la velocitat mitjana d’un líquid a l’interior d’un tub capillar amb l’àrea de secció del tub, la pressió i la viscositat

Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km

Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma

És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà

El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica

Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents

Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners

A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció

És una plana pantanosa, amb molts llacs i rius de corrent tranquil, que té una alçada mitjana entre els 100 i els 250 m El bosc hi ocupa 1/3 de la superfície El clima hi és moderat, amb unes precipitacions anuals de 550-650 mm Hi ha jaciments de petroli, lignit, torba i sals potàssiques