Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
història de les institucions
Historiografia catalana
Malgrat el detallisme i l’extensió de l’obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (1980-86), l’anàlisi de les institucions culturals i polítiques catalanes ha continuat essent una assignatura pendent, com ho demostren els estudis publicats amb posterioritat.
Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…
La indústria lítica com a instrument del treball arqueològic
Rascador a l’esquerra i micropolit a la dreta LA-CSIC L’interès per l’estudi de les restes lítiques és molt antic Començà ja a la primera meitat del segle XIX amb els esforços per a aconseguir demostrar l’antiguitat d’aquesta mena de restes Més tard, els estudis es dirigiren a obtenir una classificació cronològica relativa dels diferents conjunts lítics, sense assolir, però, cap nivell explicatiu, encara que, més o menys implícitament, s’identificaren els diversos conjunts de peces aïllats amb diferents cultures i/o ètnies Ja a la segona meitat del segle XX, la possibilitat d’efectuar…
parsimònia
Biologia
Mètode d’inferència filogenètica que constitueix un criteri per a escollir entre diverses hipòtesis (cladogrames) que resulten d’una anàlisi.
Aquest criteri considera que la hipòtesi més probable és la que minimitza el nombre de canvis evolutius en els caràcters d’un cladograma i assumeix que l’evolució escull el camí més curt minimitzant la quantitat d’homoplàsies en un arbre filogenètic
quantitativisme
Economia
En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.
Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes
introspecció
Psicologia
Mètode consistent en l’anàlisi de la consciència individual per tal d’esbrinar les lleis que regeixen el comportament personal.
fracció lliure de nitrògen
Alimentació
En anàlisi d’aliments, resultat de restar de 100 els tants per cent d’aigua, greix, proteïnes, cendres i fibra.
Correspon a la proporció de glúcids assimilables
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de socialistes utòpics,…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de paisatge, que…
Jack l’Esbudellador
Història
Criminologia
Presumpte criminal que assassinà cinc dones al districte londinenc de Whitechapel entre setembre i novembre del 1888.
Els assassinats es cometeren, en tots els casos, amb mutilacions que mostraren un acarnissament extrem, motiu pel qual rebé el sobrenom de l’ esbudellador i, llevat de la darrera, totes les víctimes eren prostitutes L’assassí, a més, hauria enviat cartes en què desafiava la policia, en una de les quals probablement una falsificació s’autodenominava Jack Després del novembre del 1888, no es produïren més assassinats de les mateixes característiques L’autor restà sense identificar i, convertit en una llegenda i un dels enigmes més cèlebres de la criminologia, ha donat lloc a un gran nombre d’…
pastís

Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc digeribles, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina