Resultats de la cerca

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax

Frans van Mieris  el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut

Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt

Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles

Comanador de l’orde de Sant Joan al Masdéu 1350-56, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya Fou un dels capitans de mar de l’armada de Gilabert de Cruïlles, enviada a Sardenya contra els rebels Doria Destinat com a governador del Logudor 1356, no arribà a ésser-ho Intervingué en l’administració, però el governador fou Bernat de Cruïlles, bé que apareix en alguns documents com a lloctinent reial al Logudor

Aquesta església apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, mentre que en els nomenclàtors del final del segle XIV figura com a parroquial Sembla que perdé aquesta categoria ja al segle XV L’edifici actual és una obra del final del segle XVIII, que es troba sense culte i en estat d’abandó Hi ha un projecte per a recuperar-la

Les primeres notícies que hi ha d’aquesta església són del segle XIV, en què, en els nomenclàtors de la diòcesi, apareix esmentada l’ “ecclesia parrochialis sancti Vincentii de Torrente” , església que no figura en les Rationes decimarum de l’any 1279 ni a les del 1280 L’edifici actual és del segle XVIII, segons figura en una làpida que hi ha al mur de capçalera la seva primera pedra fou collocada el 13 d’agost de 1724

Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

En dos documents datats els anys 1088 i 1095 s’esmenta com a límit, pel N, del terme del castell de Gavarra, el lloc de Garseuda o Garsende , respectivament El topònim Galeuda apareix esmentat en el pariatge del 1278 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, el lloc de Galenda, de jurisdicció del vescomtat, era deshabitat No tenim notícies de l’església de Sant Marc, que l’any 1904 era annexa a la parròquia de Valldarques