Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Santa Maria de Cabassers
Art romànic
L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de Ramon Berenguer IV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un nou edifici La parròquia…
Castell d’Hagon (Fraga)
Art romànic
Aquest castell fou construït a instàncies del rei Alfons el Bataller durant la campanya contra Lleida i Fraga que emprengué l’any 1116 D’acord amb la tàctica militar de l’època, el rei aragonès, tot i l’oposició dels sarraïns, construí el castell d’Hagon com a posició avançada des d’on els seus homes havien d’hostilitzar la ciutat de Fraga constantment Així, segons reporta J Salarrullana, ho consignen Annals Compostellans “Post hoec Adefonsus… inde Leridam et Fragam vastando peragravit, et super Fragam castrum quod dicitur Hagon aedificavit, quod postea sarraceni expugnare molitl sunt et ab…
Christoph Gottlieb Schröter
Música
Organista, compositor, teòric i constructor d’instruments alemany.
Iniciat en la música pel seu pare, completà la seva formació a la Kreuzschule de Dresden, ciutat on tingué ocasió de treballar com a copista del compositor italià A Lotti Del 1720 al 1724 feu nombrosos viatges per Europa Seguidament treballà com a organista, primer a Minden i després a Nordhausen, on s’establí definitivament a partir del 1732 Malgrat la pèrdua quasi total dels manuscrits de les seves obres durant el saqueig de la ciutat per les tropes franceses el 1761, es té constància de la composició d’un extens catàleg que inclou diversos gèneres i del qual només han sobreviscut una…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…
Schulze
Música
Família d’orgueners alemanys.
El primer fou Johann Andreas Schulze ~1740-1810, que treballà a Milbilz i construí catorze orgues petits Fou seguit pel seu fill Johann Friedrich Milbilz 1793-Paulinzella, Turíngia 1858, deixeble d’Ehle a Stadtilm i que el 1815 s’establí pel seu compte El 1824 es traslladà a Paulinzella En 1824-25 collaborà amb ell Johann Gottlob Töpfer, que tingué influència en els orgueners de la família Schulze La reconstrucció de l’orgue de Halberstadt li valgué a Johann Friedrich els elogis de F Mendelssohn, però, en el cas de la de l’orgue de Wismar, la pèrdua de la sonoritat barroca motivà…
Stradivari
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo Francesco, Caterina,…
Velòdrom de Tirador
Ciclisme
Velòdrom de ciclisme de pista a l’aire lliure de la ciutat de Palma, utilitzat del 1903 al 1973.
Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de Guillem Timoner 1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi…
James Fraser Stoddart

James Fraser Stoddart
© Northwestern University
Química
Químic escocès.
Graduat 1964 i doctorat 1966 per la Universitat d’Edimburg, en 1967-70 féu treball postdoctoral a la Universitat de Queens Canadà, i aquest any s’incorporà a la de Sheffield, fins el 1979, que passà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA Després d’una any a l’empresa privada, el 1982 retornà a Sheffield fins el 1990, que fou nomenat catedràtic de química orgànica a la Universitat de Birmingham El 1997 s’incorporà a l’UCLA, del California NanoSystems Institute CNSI del qual fou director en 2003-07 Des del 2008 és director del Center for the Chemistry of Integrated Systems CCIS de la…
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les dels temples…
col·legi de Sant Pau
Col·legi de la Companyia de Jesús fundat el 1544, a València, per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat.
Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina