Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…
Jean-Philippe Rameau
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…
Marco da Gagliano
Música
Compositor italià.
Vida Fou deixeble de Luca Bati, de qui arribà a convertir-se en assistent a Sant Llorenç de Florència el 1602 Quan el compositor era encara molt jove ingressà a la Compagnia dell’Arcangelo Raffaello o della Natività, una confraternitat laica amb molta activitat musical, on entrà en contacte amb personalitats com Cosimo de Mèdici, el poeta Ottavio Rinuccini, Jacopo Peri o Giovanni Bardi El 1607 esdevingué mestre de capella d’aquesta entitat El mateix any començà a relacionar-se amb la família Gonzaga de Màntua El 1608, durant les festes de Carnaval, es representà en aquesta ciutat el seu…
Àspid: cobra o escurçó?
Cleopatra se suïcidà fent-se picar per un àspid Un sistema expeditiu i propi dels temps que aleshores corrien Quina mena de serp era aquest àspid, però La popularitat de l’episodi històric és deguda en gran part a la reconstrucció que d’aquesta història féu William Shakespeare en el seu drama “ Antoni i Cleopatra ”, basant-se en les “ Vides paralleles ” de Plutarc Una reconstrucció tan carregada de força poètica que fa exclamar a l’eixorca Cleopatra en el moment de llevar-se la vida aplicant-se l’àspid sobre el pit “Estrella de llevant Oh, calma, calma No veus el meu nadó damunt…
L’analfabetisme
Segons la UNESCO, analfabet és la “persona incapaç de llegir i escriure, encara que entengui una exposició simple i breu de fets relacionats amb la seva vida quotidiana” L’analfabetisme és, sobretot, resultat d’una escolarització insuficient, present o passada, i les seves taxes se solen calcular sobre el total de població de més de 15 anys Tradicionalment, la despesa en educació no s’ha considerat rendible, i ha estat vista més com a consum que com a inversió Avui, s’ha demostrat que l’educació és part de la infraestructura, un factor bàsic de desenvolupament econòmic i social Però els…
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Passà la infantesa a Blanes i diverses temporades a Arenys de Mar i, ultra cursar la carrera de dret, que no exercí, administrava les seves propietats rurals Format en la lectura dels clàssics —Homer, Cervantes, Shakespeare—, per la influència del seu amic, el metge Ramon Turró , escriví en llengua castellana relats, drames romàntics de temàtica medieval i la tragèdia de tema històric Roderico , que quedà inèdita, com la resta de producció en castellà, excepte la narració El canto de la pescadora , inclosa en el volum Composiciones literarias 1878 de Turró A trenta anys, però, es produí un…
,
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia
Polític, historiador, poeta i dramaturg.
Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada que morí essent ell infant, inicià estudis de dret, però els abandonà per tal de dedicar-se plenament a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època L’any 1838, a catorze anys, estrenà la primera obra teatral, Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno, al teatre de la societat Liceu Filomàtic de Barcelona el 1843, Enrique el Dadivoso en una de les representacions fou coronat…
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Òscar Esplà i Triay
Música
Compositor valencià.
Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Munic, on conegué M Reger, i després a París, on fou…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina