Resultats de la cerca

Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de Janeiro i Sâo…

Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read Gallery de Nova…

Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més…

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos…

Passà la infància a Carthage Tennessee i es graduà en estudis governamentals a la Universitat de Harvard 1969 Ingressà a l’exèrcit i serví com a militar al Vietnam Membre del Senat 1984-93 i vicepresident dels EUA 1993-2001 durant el mandat de Bill Clinton, perdé les eleccions presidencials contra George W Bush, el 2000 Compromés ecològica i políticament, ha publicat Earth in the Balance Ecology and Human Spirit 1992, on exposa la necessitat d’una revolució ecològica de cara al segle XXI Ha impartit conferències arreu del món sobre la qüestió del canvi climàtic i ha realitzat el documental An…

Autodidacte Membre del Cercle Maillol Es donà a conèixer el 1953 a l’Exposició Municipal de Belles Arts El 1955 ja obtingué medalla de bronze a la Biennal d’Alexandria Des d’aleshores participà en nombroses exposicions a diversos països, integrat sovint en el grup Sílex A Barcelona concorregué al Saló d’Octubre i fou societari fundador dels Salons de Maig El 1959 formà part de l’anomenada Escola de Barcelona i el 1960 participà en la Biennal de Venècia i en l’exposició del museu Guggenheim de Nova York, entre altres exposicions Influït primer per Picasso, passà per una etapa informalista que…

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…

Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme, posteriorment…

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Dos…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en diversos edificis…