Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…
Roland Penrose
Art
Pintura
Literatura
Pintor, poeta, crític i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…
Henri Breuil
Prehistòria
Cristianisme
Sacerdot i prehistoriador francès.
Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos jaciments i…
Pau Esteve i Grimau
Música
Compositor.
Emigrà a Madrid el 1760, on participà en la formació de la tonadilla escénica , gènere al qual donà un impuls notable El 1761 estrenà la tonadilla Los zagales i adaptà òperes de Scarlatti i de Piccinni, en les quals introduí fragments musicals propis El 1778 rebé el títol de maestro compositor adscrit als teatres municipals de Madrid Fou el primer compositor, juntament amb el navarrès Blas de Laserna, a rebre aquest nomenament Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790 De les seves tonadillas es destaquen El juicio del año 1779, El luto de Garrido 1781 i Garrido…
Serge de Diaghilev
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…
François Quesnay
Economia
Economista francès, cap de la fisiocràcia
.
Metge de professió, estudià també botànica, química, matemàtiques i filosofia A 22 anys començà a exercir la cirurgia i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV L’any 1744 esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i s’installà a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour Tenia ja més de seixanta anys quan conreà l’economia El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours El primer i aquest darrer, juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles,…
Miquel Meler i Muntané
Educació
Eclesiàstic i pedagog, especialitzat en pedagogia terapèutica.
Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la Societat d’Ajuda…
George Harrison

George Harrison
Música
Guitarrista anglès.
L’any 1958 formà amb Paul McCartney i John Lennon el grup The Quarrymen, que amb la incorporació de Ringo Starr adoptà el nom de The Beatles, grup que es convertí en un dels més importants de la música pop Considerat sovint el ‘tercer Beatle’, darrere les personalitats de Lennon i McCartney, Harrison, el més jove del cèlebre quartet, introduí en la música del grup l’espiritualitat i els sons orientals, un món que conegué a través de l’orientalista mallorquí Joan Mascaró Autor d’algunes cançons molt conegudes, com Something , Here Comes The Sun i Old Brown Shoes , després de la ruptura dels…
García Jiménez de Cisneros
Butlla amb la signatura de l’abat Cisneros (1501)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Reformador, prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat.
Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…
Rosa Colomer i Artigas

Rosa Colomer i Artigas
© Teraflop
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada en filologia catalana 1989 i màster 1991 en lingüística aplicada per la Universitat de Barcelona Desenvolupà la seva activitat professional al TERMCAT Com a terminòloga, fou assessora dels llibres d’estil de “La Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de Joan Solà, i participà en la normalització de neologismes i en la revisió de part del lèxic especialitzat de la segona edició del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans 2007 Des de l’Àrea de Normalització del TERMCAT s’incorporà al Consell Supervisor, on esdevingué membre permanent en representació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina