Resultats de la cerca
Es mostren 1404 resultats
L’illa d’En Colom
L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…
Necròpoli de la Tossa de Baix (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli de sepultures excavades a la roca, formada per un conjunt de deu tombes ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi Mapa 32-14 359 Situació 31TCG014193 Per a arribar-hi cal agafar un camí vers l’est que de Rosselló de Segrià mena a Benavent, tot passant pel costat de la Paperera Alier un cop fets uns 2 km, cal abandonar aquest camí i agafar-ne un altre en direcció nord, el qual amb un recorregut d’uns 200 m mena a la Tossa de Baix, on hi ha la…
Fortificació del tossal de Bellavista (Massalcoreig)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra ECSA-J Bolòs Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig Mapa 31-16 415 Situació 31TBF805922 Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal, que és —dels…
Vilatge de Moradilla (Lleida)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a…
,
Conca
Una de les típiques cases penjades de Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…
Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill
Literatura catalana
Història
Militar i poeta.
Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…
,
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de…
La plaça del Diamant
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982; ficció de 116 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó…
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina