L’illa d’En Colom

L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca. Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau. A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn.

Yves Hennechart.

L’illa d’En Colom (2.2), entre els principals espais naturals de Menorca.

Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí.

La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular. La costa és rocosa, amb alguns trams de penya-segats, i altres de platges de sorra, al vessant que mira cap a Menorca, o de còdols, cap a mar oberta. Els materials que la formen són paleozoics, radiolarites i turbidites. Fins i tot va existir una mina de pechblenda, oberta cap a la banda de llevant de l’illa, abandonada ja fa molts d’anys.

La màquia que cobreix l’illa és d’una densitat notable, car no hi ha grans herbívors. Els conills i les rates (certament abundants) són els majors fitòfags presents. La màquia és esclarissada, o inexistent, al vessant de tramuntana: la violència del vent i sobretot la salabror n’impedeixen el creixement. Al migjorn, en canvi, és esponerosa. Cal esmentar-ne un endemisme menorquí molt notable, el dafne menorquí (Daphne rodriguezii), que sols aquí és abundant. La diversitat de la flora és ben remarcable. Dos exemples del seu atractiu són l’alt nombre de grans exemplars de la rapa mosquera (Dracunculus muscivorus), i la mida extraordinària dels tamarius de la platja de l’illa, arbres que ja foren objecte d’una publicació encomiàstica a principi de segle, signada pel botànic Rodríguez Femenias.

L’illa té la seva subespècie pròpia de sargantana. Ultra aquesta, la fauna destaca per l’interès de les colònies d’ocells de mar (gavià argentat, corb marí emplomallat, etc.) i alguns rapinyaires.

Avui l’illa és totalment deshabitada, però alguns edificis són testimonis de distints aprofitaments agrícoles. Hi va funcionar un Llatzaret i, més antigament, hi hagué una basílica paleocristiana.

És factible visitar l’illa des del Grau, almenys a l’estiu, que hi ha un servei de barques turístiques.

L’illa és inclosa dins l’Àrea Natural d’Especial Interès de S’Albufera des Grau.