Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Granyena de les Garrigues

El poble de Granyena de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km 2 , s’estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc 350-400 m alt, prolongació deprimida dels de la Segarra Limita amb els municipis segrianencs d’Alcanó NW i Torrebesses W i amb els garriguencs de la Granadella S, el Soleràs SE i el Cogul NE El poble de Granyena és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu està sistemàticament marcat pels ramals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i cereals entre valls…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint…
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
literatura finlandesa
Literatura
Literatura produïda a Finlàndia.
Els Vells poemes del poble finlandès i els Contes i faules del poble finlandès formen part de la tradició oral, i foren editats als s XIX i XX A partir del s XV, foren impreses obres en llatí destaca el Missale Aboense 1488 Jaakko Suomalainen 1540-88 publicà el primer llibre de càntics finlandesos Durant la guerra dels Trenta Anys, els escriptors Jöns Budde i altres escrivien en suec quan Finlàndia se separà de Suècia, la llengua autòctona només era parlada pels camperols, i la llengua de cultura era el suec Tanmateix, als s XVIII i XIX, alguns autors l’idioma matern dels quals era el suec…
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
cinema hongarès
Cinematografia
Cinema realitzat a Hongria.
Hom en pot datar l’inici el 1901, quan Béla Zitkovszky filmà una sèrie de danses típiques del país El 1912 començà una producció més o menys regular, amb les realitzacions de Mihály Kertèsz més tard Michael Curtiz, Sándor Korda Alexander Korda i Pál Fejös Paul Fejos La regència de l’almirall Horthy collapsà la incipient cinematografia hongaresa, i les figures principals abandonaren el país Béla Blasko Bela Lugosi, Lya de Putti, Paul Fejos, Alexander Korda i Michael Curtiz anaren a Hollywood Amb l’arribada del sonor hom observa alguns signes de vida cinematogràfica Cap als anys quaranta el…