Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents…
Francesc Xavier Bosch i José
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1972, s’especialitzà en medicina interna 1978 i oncologia clínica 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona En 1982-93 fou epidemiòleg a l’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer IARC de Lió França, on collaborà amb Harald zur Hausen en la relació entre el virus del papilloma humà VPH i el càncer de coll d’úter papillomavirus Féu també recerca als Estats Units i a la Gran Bretanya El 1994 s’incorporà a l’Institut Català d’Oncologia ICO com a cap del Servei d’Epidemiologia del Càncer, on ha prosseguit la recerca sobre el…
Thomas Adès
Música
Compositor anglès.
Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…
Georges Lavaudant

Georges Lavaudant (darrere) durant l’assaig de l’obra El misantrop
© TNC / David Ruano
Teatre
Director de teatre francès.
Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes CDNA de Grenoble 1976-81 i la Maison de la Culture de Grenoble 1981-86 L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France 1997, de MDeutsch i GLavaudant Ajax-Philoctètes 1998, de Sòfocles La noce chez les petits bourgeois 1998, de BBrecht L’Orestie 1999, d’Èsquil La Mort de Danton 2002, de GBüchner El Pelele 2003, de JCBailly, i La Cerisaie 2004, d’AČekhov, entre altres peces…
Rafael Gomar i Lloret
Literatura
Escriptor, més conegut per Rafa Gomar.
Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…
,
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i…
ratapinyada

Ratapinyada comuna
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs.
Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar…
briologia
Botànica
Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.
Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia europea 1836-55 i…
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom…