Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
noguera

Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que…
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…
Cornellà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que davalla del Canigó i és tributària, per la dreta, de la Tet, límit septentrional del terme (el qual arriba fins al peu de les muralles de Vilafranca de Conflent).
És drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç Els conreus 83 ha de prats i arbres fruiters, especialment pomeres són al fons d’aquestes valls la resta és ocupada per matollar i per alguns rodals de bosc La ramaderia hi és quasi inexistent Hi ha un jaciment de talc El poble 336 h agl i 61 h diss 1982 534 m alt és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó D’origen romà, a l’alta edat mitjana esdevingué residència dels comtes de Cerdanya, a partir de Guifré II, que hi posseïa una important propietat El castell o palau dels…
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones ,…
yuezhi
Història
Individu d’un antic poble nòmada indoeuropeu, de llengua tokhària, que vivia (s II aC) a Gansu, al NW de la Xina, i que, impel·lit pels Xiong (180 aC), s’establí a la Bactriana i el NW de l’Índia (~128 aC-450 dC), d’on foragità els saka o escites.
A les fonts gregues antigues són anomenats asians o tokharis, una branca dels quals fundà la dinastia indoescita dels Kushān
pinta

Pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa
insaculació
Història
Procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, implantat a les corporacions públiques —municipis, generalitats, gremis— de la corona catalanoaragonesa, al segle XV, i que hi perdurà fins als decrets de Nova Planta, al segle XVII.
El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO…
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…