Resultats de la cerca

Estudià dret A Gràcia, dirigí La Linterna 1895 i El Eco 1896 Catòlic integrista, fou redactor d' El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat Publicà, sota el pseudònim de Mauricio,  La…

Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les eleccions del…

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou novament diputat…

El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu…

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…

S'establí per compte propi 1883, amb un taller molt modest, que anà ampliant S'especialitzà en edicions facsímil d’obres antigues, com el Psalteri de Roís de Corella, edicions de bibliòfil de Tirant lo Blanc , de Don Quijote de la Mancha , etc, algunes amb la collaboració d’Eudald Canibell Guanyà premis a les exposicions d’arts gràfiques de Saragossa 1908 i Leipzig 1914 El seu fill, Germà Viader i Llor Sant Feliu de Guíxols 1896 — , dibuixant i xilògraf, collaborà amb ell abans de residir a Montevideo i París, mentre que un altre fill, Josep Maria Viader i Canals Sant Feliu de…

Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’…

Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…

Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de…

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…